El periodisme avui es vesteix de llarg i de taronja: @MitjansEnLluita

Hi ha textos redemptors i plens de culpa, espero que aquest en sigui un.

M'he adormit. Avui m'havia compromès a acompanyar Mitjans en Lluita en la seva primera acció fora de les xarxes: un passadís simbòlic als consellers del Govern català, presentant la #mareataronja que segur farà parlar molt en un futur. Perquè els periodistes també tenim opinió, encara que a molts els soni a heretgia. Digueu-me com no discernir què està bé i què està malament després de furgar a les escombraries i a la rebotiga de les versions dels directors de comunicació. L'ofici del periodista és pura metodologia, insatisfacció en la resposta i olfacte, molt olfacte. Així que no ens digueu que nosaltres només servim per explicar el QUÈ, o que estem supeditats a QUI ens paga. Fa temps que aquesta afirmació, essent certa en part, sona ridícula i obsoleta quan generalitzem. El COM passen les coses, QUAN, explicar el PERQUÈ i PER A QUÈ de les decisions preses i no preses transcendeix el relat asèptic de la realitat. I té un punt de responsabilitat amb la societat de la qual també formem part que a mi, què voleu que us digui, em posa. Objectivitat sí, imparcialitat... en informació política i econòmica, no. Per descomptat que no.

Deia que no he sentit el despertador i part de la culpa és de l'hora i mitja aproximadament que em vaig quedar flipada davant de la pantalla del televisor. Em vaig esbalair al sofà (jo em vaig esbalair, tu et vas esbalair, tots ens vam esbalair, si és qüestió de deixar-se portar) mirant un programa: 'El alma de las empresas', espai on s'argumenta una hipotètica sortida a la crisi basada en l'entrega feliç fins i tot extasiada dels treballadors de certes fàbriques --moltes de multinacionals-- que són alhora presumptes patrocinadores del programa. Tot normal, això no és nou... l'únic és que molesta una mica si qui l'emet és TVE, que fins on jo sé és una miqueta meva i teva també. I he de dir presumpte patrocini perquè no hi ha publicitat, diuen, des de l'1 de gener del 2010. El que aleshores era president de la Corporació, Alberto Oliart (que va abandonar mesos després amb un sonor cop de porta i un "aquí us quedeu"), deia el següent: "la nova TVE sense publicitat que neix aquest 1 de gener incrementarà" la "cura" pels ciutadans, posant "més atenció" als seus problemes i opinions per convertir-se així en una televisió pública de veritat". Ara penseu en Eva González parlant a 'Masterchef' del "nostre supermercat de confiança" i la marca d'"electrodomèstics que us ajuda a cuinar cada setmana". Cada vegada que els concursants surten d'excursió i casualment els passa pel costat un camió de repartiment amb un triangolet verd em vénen ganes de llançar la sabatilla a la pantalla.

Penso en aquestes coses i em fan perdre tant de temps que no arribo on realment hauria de ser. Però és que la realitat insisteix. Aquest matí, abans de cruspir-me un pa amb tomàquet i un cafè amb llet amb un amic d'aquells que et fan riure tant que els lligaries a la cadira (tinc els meus moments d'oci, també), he vist igual que vosaltres com RTVE feia novament un retuit d'una marca de matalassos que, al seu torn, aquesta nit ens explicarà com s'afavoreix el millor descans del món, perquè ells en saben, si us ho estan dient. M'agradaria que algun diputat ho observés i fes una pregunteta al Congrés, no fos cas que la Llei de Finançament de Mitjans (la que només permetia patrocinis limitats d'esdeveniments culturals i esportius) no sapigués de Twitter i algú l'hi estigués colant. ¿O deu ser que dormir és cultura? Jo, que sóc molt mandrosa, sóc capaç de creure-m'ho.

Davant d'aquestes misèries que ens fan arrufar el nas, hi havia aquest matí més de vint companys a una hora tremenda i matinera evidenciant aquestes contradiccions i les pròpies d'altres mitjans públics d'aquí com La Xarxa, ACN, TV-3 i Catalunya Ràdio, entregant a Ramon Espadaler, Santi Vila i Neus Munté (consellers d'Interior, Territori i Benestar Social) escrits amb l'explicació de la precarització dels periodistes, que no som ni de bon tros els responsables de la crisi dels mitjans, si de cas en serem la salvació.

Feu-me un favor, que m'ho he guanyat: passeu per la pàgina de 'Mitjans en Lluita', i veureu què estan preparant: accions, però també recopilació de dades. Acompanyament als acomiadats per ERO i denúncia de les incongruències en les justificacions per portar-los a terme. I sobretot, invitació que com a ciutadans us sentiu part de la reivindicació de les condicions dignes per al periodisme de mitjans públic i privat. La proclama "sense informació no hi ha llibertat, i sense llibertat no hi ha democràcia" és una cosa que ens afecta a tots. A aquesta banda i a l'altra de l'Ebre... crec que estaria bé que hi hagués relacions amb altres territoris on està passant el mateix. Ho deixo aquí.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Cada vegada que deixeu de reclamar un espai on informar-vos lliurement, un periodista perd la possibilitat de respondre a la vostra petició perquè es queda sense feina (els diuen que ja no mireu, que no llegiu... però sí que aneu al súper i compreu matalasso). La diferència és que no sóm al país de Mai Més, sinó al nostre món i el dels nostres fills... que potser convindria batallar-lo.

El blog de Merche Negro