«La segunda, ya tal»

Es va llevar d'hora. Era el dia de firmar l'atur i aquell dia sempre dormia malament. No s'hi acostumava. El sentiment de derrota no era mai tan agut com quan es posava en aquella cua i notava una soledat vertiginosa enmig d'aquella gentada. Era com un mareig. Després, quan arribava el seu torn, el tràmit el tornava a la realitat i sortia al carrer com qui s'ha tret un enorme pes de sobre. Cada trimestre era igual.

Va entrar a prendre cafè en un bar i a la tele explicaven que l'extresorer del Partit Popular havia passat la seva primera nit a la presó i que té una fortuna de 48 milions d'euros. Abans s'indignava amb aquestes coses, però ara ni això, hi presta una atenció distreta, paga el cafè i se'n va.

Únicament cobrarà tres mesos més el subsidi de desocupació, té 51 anys i molt pocs estalvis perquè sempre va necessitar tot el que guanyava per poder viure i perquè amb la seva trajectòria professional en una gran empresa no temia pel seu futur.

Quan s'angoixa, pensa en la beneïda tradició espanyola de comprar la casa. En el seu cas ja la té pagada, i si tot es torça definitivament la pot vendre. Economitzant molt, en tindria per a uns quants anys, encara que després seria un vell pobre, amb poca o cap pensió i sense un sostre segur on viure. Una altra vegada l'angoixa.

Per espantar-la, encén la ràdio del cotxe i es troba ambMariano Rajoypassant-les de tots colors a Brussel·les per respondre als periodistes sobreBárcenassense dir res i sense mencionarBárcenas. És el president del Govern i no sap què dir d'un extresorer del PP a qui acaben de ficar a la presó per presumpte xoriço i evasor fiscal. Sentint les fatigues del president li agafa una riallada fluixa i compulsiva que el fa tossir. I a l'abaixar el cap veu el cartronet penjant de la revisió del cotxe, s'adona que el cotxe està força vell i veu el que li costarà la revisió i se li congela la rialla venjativa contraRajoy.

L'error d'Hisenda

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Ara diuen a la ràdio que han destituït la directora de l'Agència Tributària per l'error en les finques de la infanta. Però no expliquen res més. Torna l'angoixa. Aquest assumpte l'inquieta especialment. Prefereix que tot sigui una conspiració o que Hisenda confessi que no ha mirat mai els papers de la família del Rei. Qualsevol cosa abans que un error tan gruixut. Perquè llavors qualsevol dia poden equivocar-se amb ell, que sempre ha pagat els impostos, o perdre la seva firma a l'oficina d'ocupació o donar-lo de baixa a la Seguretat Social. I que tota la seva vida es dissolgui en un laberint burocràtic. Si amb la infanta no saben què ha passat, a ell, ni cas. Ara necessita més que mai que l'Estat funcioni bé, perquè a les seves oficines està registrada tota la vida que des que va perdre la feina s'ha anat desdibuixant.

¡Uf!, sort que a l'arribar a casa al noticiari estan explicant un gran acord a Brussel·les per l'ocupació. «Que bé -diu en veu alta per animar-se-, a veure si em toca alguna cosa». «És ocupació juvenil, papa», respon el seu fill des del sofà.