...I llavors va arribar Wert

Començaré per una obvietat: ningú pel mer fet de ser pobre ha de tenir garantit un títol universitari. El que hem de garantir als pobres és que no tinguin vetat cap títol pel fet de ser-ho.

Efectivament, els pobres ho tenen més difícil que els rics en el temadels estudis. Aquesta constatació portava recentment un famós pedagog a esquinçar-se les vestidures perquè «és injust que els pobres s'hagin d'esforçar més». Doncs així és. Amagar-ho és oferir-los la vilesa de la llàstima. A mi m'agrada recordar aquell cartell del PSUC de les primeres eleccions democràtiques que mostrava un obrer amb les mans obertes proclamant que les seves mans eren el seu capital. Però podria adduir també una carta que elChe Guevaraescriu als seus fills i que es pot entendre com el seu tes­tament moral. «Si alguna vegada heu de llegir aquesta carta, serà perquè jo no estic entre vosaltres», comença dient, i immediatament passa a l'important: «Creixeu com a bons revolucionaris. Estudieu molt».

En definitiva: les beques, per si mateixes, no treuen a ningú de la pobresa. Es necessita a més a més l'element revolucionari que és «estudiar molt».

¿I llavors va arribarWert.

Bàsicament, el que està proposant el ministre -sens dubte obligat per les restriccions pressupostàries- és la substitució d'una política de beques basada en la renda (que és la que s'ha practicat aquests últims anys) per una altra basada en el mèrit i la renda. Que la proposta no és fàcil de pair ho demostren les reticències que troba fins i tot dins del seu partit. No obstant, la qüestió de fons és seriosa i s'hauria de considerar -ja perdonaran vostès la impertinència de negar-me a ironitzar sobre el ministre- amb serietat, ­entre altres coses perquè sembla que en molts llocs es torna a valorar el mèrit a l'hora de donar beques. Els diners de les beques, per cert, no els posa el ministre, sinó la ciutadania en un acte de solidaritat republicana que hauria de merèixer el seu corresponent gest de gratitud responsable per part de qui la rep.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El criteri de la renda sembla ­preservar la igualtat d'oportunitats, però en la pràctica resulta poc estimulant acadèmicament. Cosa que no deixa de ser greu en un país com el nostre, en què els estudis internacionals han posat de manifest que el nostre principal dèficit educatiu és la falta de motivació intrínseca dels nostres alumnes. És a dir, la falta de convicció que el que val la pena fer (estudiar, per exemple) val la pena fer-ho tan bé com sigui possible. Les companyies asseguradores van descobrir fa anys que les persones que se saben ben assegurades tendeixen a cometre més imprudències. És el fenomen delrisc induït, que en educació es posa de manifest en els alumnes que al sentir-se so­breprotegits menysvaloren ­l'esforç.

Potser ha arribat el moment de situar al costat del dret a l'educació el deure moral d'educar-se.