Catalunya, m'agrada compartir (o no)
Fa uns dies, elCentre d'Estudis d'Opinió(CEO) de laGeneralitat va publicar lasegona onada d'aquest any del Baròmetre d'Opinió Política, que tal com es descriu a la mateixa web, “recull la percepció de la societat catalana sobre política, economia, mitjans de comunicació, comportament electoral i la valoració de líders polítics”. Tots els mitjans de comunicació han destacat el canvi que es produiria en l'arc parlamentari català en el cas que en aquest moment es fessineleccions aCatalunya.
És certa que aquesta dada és molt interessant i segur que provocarà que els que han estat relegats de la seva posició actual pitgin l'accelerador per intentar seduir la ciutadania (això és el que sol passar quan els governs i els partits actuen a cop d'enquesta). Però hi ha altres dades molt interessants que han passat desapercebudes, com el que pensa la ciutadania sobre la corrupció política, per exemple. Dit sigui de passada, en la sevapresentacióals mitjans de comunicació i a la ciutadania en general, el CEO no parla específicament decorrupció política i presenta aquesta dada i altres com “insatisfacció amb lapolítica” (¡visca la transparència!).
La corrupció política se segueix considerant el segon problema més important del país (14,4%), al darrere de la falta de treball (64,5%) i al davant de -¡atenció!- el nou estatut iautogovern (12,6%). Em resulta curiós que es parli de “nou” estatut (fa escassament uns dies que va complir set anys) i que aquest fet preocupi més laciutadania que lesretallades (11%), que els polítics no escoltin la gent (0,4%) o la sanitat (7,9%).
Però això no és tot. Si comparem laprimera onada de 2013 del baròmetrei l'actual, el nombre de catalans que consideren la corrupció política el principal problema de Catalunya ha passat del 35% al 14,4%, ¡una disminució de 20,6 punts! No recordo un canvi en l'opinió de la ciutadania, respecte a la corrupció, tan desbaratat. Bé, ni pel que fa a altres qüestions (tampoc m'he dedicat a fer una anàlisi exhaustiva, tot s'ha de dir). Aquesta dada sí que ens hauria de fer preguntar-nos què ens està passant, que hem canviat tan bruscament d'opinió respecte a un tema tan sensible, i no si tal formació política puja 1,1 punts o tal altra baixa 0,3.
Potser la resposta la trobem en el fet que, al contrari del que diu la campanya turística del govern català, a Catalunya, realment no ens agrada compartir-ho tot.
