Més enllà de les barreres
Eduardo Ester i Marc Gorga.
Encara que fa poc més d'un any que es coneixen, ja actuen com si fossin una única persona. La seva sincronització és la suma perfecta de quatre cames, dos cervells, quatre braços i moltes hores d'entrenament darrere. Corrent, és Eduardo Ester qui marca el ritme. A l'aigua,Marc Gorgael guia mitjançant un codi més que assajat: si li estira el braç, Eduardo sap que ha de girar a l'esquerra; si li dóna cops a l'espatlla, el que toca és anar cap a la dreta. En la bicicleta, no obstant, tots dos van a l'una. Quan estan en el tàndem, la intensitat i la tècnica de la pedalada d'un és idèntica a la de l'altre.
Tots dos s'ajuden i es necessiten. L'Eduardo, de naixement, pateix retinosquisi: una discapacitat per la qual ha perdut el 77% de la visió. De l'ull esquerre, està completament cec. Del dret, conserva una resta visual que li permet ser autònom i poder treballar com a informàtic. Durant deu anys va practicaratletisme i va arribar a ser campió d'Espanya en salt d'altura. Però quan la seva disciplina va caure del programa paralímpic, va trobar en el paratriatló l'oportunitat ideal per complir el seu somni; i Marc Gorga, el guia, l'entrenador i l'amic imprescindible per recórrer el camí.
El Marc també és triatleta i competeix quan pot, però gràcies a l'Eduardo accedeix a campionats d'alt nivell on difícilment estaria pels seus propis mèrits. El cap de setmana passat van ser setens alCampionat d'Espanya de Paratriatló; encara que l'objectiu que planeja en el seu horitzó són elsJocs de Rio 2016. Per aconseguir-ho, necessiten diners per finançar-se les competicions classificatòries, perquè en un esport com el seu és l'Eduardo qui assumeix totes les despeses. “El mínim que puc fer pel Marc és pagar-li el que ens costa aquesta aventura, però a vegades penso: ¿com em puc gastar 2.000 euros en una competició si no em sobren els diners?”, m'explica contrariat.
Notícies relacionadesTot i ser injust, és el preu que suposa apostar per una filosofia de vida valenta. L'esport hauria pogut ser un mer passatemps per a ells; no obstant, tots dos han volgut que es converteixi en el motor de les seves vides. El Marc, regalant el seu temps i esforços a algú que ho necessita per ser feliç. L'Eduardo, aprenent a superar-se i fugint del conformisme i les pors que sovint frenen gent com ell. Junts es fan forts i troben la manera de fer-se visibles en la societat. Junts ens demostren que, si els deixem, ells també poden.
