L'Estat del benestar
Pensions públiques, qüestió prioritària
La reforma del sistema s'ha de fer amb total transparència i amb la implicació dels ciutadans
Al'abril, i per acord del Consell de Ministres, un grup d'experts rebíem l'encàrrec de definir el factor de sostenibilitat del sistema públic actual de pensions. Un sistema en què, com és ben sabut, les despeses que es generen cada any com a conseqüència del pagament als pensionistes es financen amb els ingressos rebuts a partir, fonamentalment, de les cotitzacions realitzades per la població activa. Un sistema, per tant, de repartiment, en què intrínsecament subjau un pacte intergeneracional entre els ciutadans, que ha de mantenir-se en el temps. Un sistema el funcionament del qual ha de ser totalment transparent i conegut per la societat donat que, tard o d'hora, acabarà derivant en la principal font d'ingressos de la gent gran i en la nostra.
Com vam comentar públicament a Madrid el dia que vam fer entrega de l'informe, en la societat espanyola, i òbviament també en la catalana, es produeixen dos fets paradoxals, que no deixen de ser bones notícies. La primera és que les persones jubilades viuen cada vegada més com a conseqüència de l'augment de l'esperança de vida més enllà dels 65 anys. La segona, que, després de diverses dècades aportant riquesa a la societat, les primeres cohorts de la generació del baby boomarribaran a la jubilació a partir de la dècada que ve, amb un increment esperat del nombre de pensions molt pronunciat. Les recents estimacions ofertes per la Seguretat Social parlen d'un augment del nombre de pensions des dels 9 milions actuals fins a aproximadament 15 milions el 2050. Evidentment, és aquesta combinació entre el nombre esperat de pensions a pagar i l'elevat nombre d'anys que viuen els ciutadans després de la jubilació el que ha fet saltar l'alarma, en una situació, a més a més, gens afavorida des del punt de vista econòmic, amb elevades taxes de desocupació i pronunciades caigudes, per tant, de les cotitzacions a la Seguretat Social.
L'Informe sobre el factor de sostenibilitat del sistema públic de pensions té, des del meu punt de vista, diferents funcions. Evidentment, posa de manifest com es defineix i calcula aquest factor, compost en primer lloc pel factor d'equitat intergeneracional, que busca que les condicions de les pensions siguin iguals per a tots els jubilats amb independència de la cohort demogràfica a la qual pertanyin, i, en segon lloc, pel factor de revalorització anual, que té en compte l'evolució de la relació entre els ingressos i les despeses del sistema, plantejant com a objectiu garantir l'equilibri pressupostari a llarg termini. Es tracta d'un conjunt de fórmules que més enllà de la complexitat, inherent a l'objectiu perseguit, no hauria d'impedir no obstant que els ciutadans percebessin l'elevat contingut social que s'ha pretès donar a l'informe, posant de manifest fets que han de ser fonamentals en la societat actual i que no poden passar-se per alt.
L'informe fa referència a un fet que fa temps que s'observa en la nostra societat: l'aparent escassa preocupació que fins ara semblava existir en els ciutadans corrents sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, posada de manifest, per exemple, a través de les enquestes d'opinió. Això no té per què ser dolent, probablement, com a mostra de la confiança que els individus tenen en els canals democràtics que els representen. Però és necessari aflorar la rellevància que les pensions tenen en la vida dels individus, actuals i futurs, tenint en compte el temps que s'espera que necessitaran percebre-les.
Un altre fet posat de manifest és la necessitat de transparència, condició necessària per a la sostenibilitat d'un sistema de pensions. Com s'assenyala textualment en l'informe, per raons tant econòmiques com socials i polítiques, la ciutadania ha d'estar implicada en el debat i en la solució dels problemes del sistema. I perquè ho pugui estar ha d'estar informada sobre el seu estat i funcionament de manera regular i contínua. Ha de disposar tant d'informació agregada, sobre el sistema, com desagregada, de la seva pròpia pensió, actual o futura.
Notícies relacionadesL'informe reflecteix addicionalment que diversos països del nostre entorn ja apliquen diferents factors de sostenibilitat en els seus sistemes de pensions, probablement perquè els efectes de l'arribada a la jubilació de cohorts molt nombroses de població han estat anteriors a quan ho seran al nostre país, o perquè els desequilibris econòmics així ho han aconsellat.
La sostenibilitat dels sistemes de pensions és, per tant, un objectiu perseguit per les diferents societats, en què tots d'una manera o una altra ens veiem implicats i sobre el qual hem d'exigir la màxima responsabilitat a l'hora de prendre decisions.
