Alguns lectors potser no recordareu els temps en què, a l'arribar el juny, al Telediario (llavors només existia TVE) dedicaven uns minuts a “lacançó de l'estiu”. Any rere any, apareixiaGeorgie Dann(cada vegada amb més volum en els cabells i la roba més cenyida) amb la mateixa tonada insuportable i contagiosa, però amb la lletra canviada. La primera que recordo ésEl africano(la de “Mami, què serà lo que quiere el negro”), que va ser el “hit” de l'estiu del 1985. Però al llarg dels anys ens ha torturat amb 'El negro no puede', 'El chiringuito', 'Cachete, pechito i ombligo', 'La duchita', 'La barbacoa'... No és gaire difícil endevinar quines fixacions tenia aquest senyor, que encara l'estiu passat ens va atacar amb 'La batidora'.
A principis del segle XXI li va robar protagonisme King Àfrica i laBomba, un altre tema d'aquells que s'enganxen encara que et tapis les orelles. Després hem passat, amb més o menys fortuna, per l'Ave MaríadeBisbal, l'Aserejéde lesKetchup o elWaka WakadeShakira.
Els últims anys, la cançó de l'estiu l'elegeixEstrella Dammamb els seus anuncis-pel·lícula: van començar el 2009 amb el magníficSummercatdels suecsBilly The Vision and the Dancers. Difícil ho tenien els australiansThe Trianglesper superar-ho ambApplejackl'any següent. El 2011 es va donar l'oportunitat a l'I wish that I could see you soon, del duo francès Herman Düne. L'any passat va ser el torn del grup suecLacrosse i la cançóYou can't say no forever. I l'anunci d'aquest any, amb l'enganxadissaFantastic Shinedels catalansLove of Lesbian, ha arribat amb polèmica perquè als puristes de la gastronomia no els ha agradat que es posi ceba a la paella.
Mentrestant, la rival més directa d'Estrella,San Miguel, ha decidit no quedar-se enrere. L'estiu passat va entrar en la lluita amb bon peu amb els seus Ciutadans d'un lloc anomenat món i la bonrotllistaEverything you didn't do, deJamie Cullum. I aquest any torna a fer front amb un altre tema fresc i divertit, el també col·laboratiuLive your lifedeMika.
En petit comitè, us confessaré que si he d'elegir una cançó per a aquest estiu, em quedo amb una joia que m'ha descobert avui Cris. “¿No has vist el vídeo de Lluís Bonaventura sobreGirona? ¡És una rumba-protesta boníssima! Busca'l!”, em diu. Quan entro a casa, vaig aYoutube, el busco i el miro. I no puc parar de riure mentre penso que té tota la raó. Més que en cançó de l'estiu, aquestGirona enamoraha de convertir-se en l'himne dels gironins cabrejats. ¡Olé tu, Lluís!
