El 13 de juny, laCort Suprema d'EUA va posar fi a 30 anys de patents concedides sobregens humans. El pronunciament sosté que “un fragment d'ADN d'origen natural és un producte de la naturalesa i no és susceptible de ser patentat pel sol fet d'haver estat aïllat”, i invalida algunes de les reivindicacions de les patents de l'empresa Myriad Genetics sobre els gens BRCA1 i BRCA2, implicats en càncers de mama i d'ovari hereditaris. Les patents invalidades atorgaven a la companyia de Salt Lake City drets exclusius per portar a terme les proves de diagnòstic en aquests dos gens. Una vegada coneguda la resolució, la genetista Mary-Claire King, descobridora el 1990 de la relació entre BRCA1 i el càncer de mama i d'ovari, en declaracions a la revista 'New Scientist', va afirmar que estava satisfeta de la sentència perquè és un resultat positiu per als pacients, els metges, els investigadors i el sentit comú.
Als EUA, els moviments de les empreses de diagnòstic genètic no s'han fet esperar. Companyies com Ambry Genetics, GeneDx i DNATraits han presentat tests similars als de Myriad o més complets fins i tot (alguns d'ells analitzen panells de gens associats al càncer, mitjançant les modernes tècniques de seqüenciació massiva) i amb un cost menor.
A part d'estimular la competència en benefici dels pacients, la decisió de la Cort Suprema obre la porta a invalidar reivindicacions similars en lespatents existents sobre milers de seqüències d'ADN i gens humans. No obstant, l'impacte de la sentència pot ser limitat, com apunten els experts, perquè moltes de les patents sobre gens caducaran els pròxims anys i, només en alguns casos, com en el de Myriad, s'ha seguit una política activa per fer-les complir.
No obstant, la sentència conté llacunes: sí que es poden patentar els fragments d'ADN modificats i els sintètics. Per tant, ¿es podrà patentar un fragment sintètic o modificat que contingui la mateixa informació que la molècula “natural”? Terreny adobat, doncs, per a incomptables interpretacions de la sentència. També se n'haurà d'analitzar l'abast en altres molècules (les proteïnes, per exemple) i organismes, vegetals i animals, d'interès agrari ibiotecnològic.
Una vegada més, l'assumpte de Myriad posa de manifest la controvèrsia de les anomenades “patents sobre la vida”: ¿els descobriments en biologia, sustentats en coneixement previ, generalment no patentat i finançat amb fons públics, poden ser susceptibles de protecció? ¿Aquesta pràctica afavoreix o coarta el futur de la investigació? El debat està servit.
