¿Anem cap a una Catalunya orwel·liana?

George Orwell va lluitar a Espanya, va rendir homenatge a Catalunya i es va avançar al nostre temps amb la seva premonitòria novel·la de ficció distòpica que porta per títol'1984'. En ella apareix el Gran Germà, personatge omnipresent que tot ho controla, juntament amb un Ministeri de la Veritat encarregat de canviar la història, i fins i tot el present. També ens descriu la famosa i terrorífica Habitació 101 a la qual se li encomanava, a través de la por, modelar i reeducar individus de pensament discordant. I tot això sota l'atenta mirada de la temible policia del Pensament.

Percebo amb preocupació com, al llarg d'aquests últims temps, lasocietat maleïda imaginada per l'escriptor anglès va prenent cos, es va manifestant de manera inexorable donant credibilitat a situacions tan autoritàries com perilloses des del punt de vista de la llibertat i la cohesió social. Deia George Orwell al seu llibre 'Mi guerra civil española': "En realitat vaig veure que la història s'estava escrivint, no des del punt de vista del que havia passat, sinó des del punt de vista del que hauria d'haver passat segons les diferents 'línies del partit".

Sospito que, en aquest sentit, a alguns fastos, muntatges i recreacions al voltant delTricentenari 2014 se'ls podrà aplicar la cita orwel·liana... Però més enllà d'aquest apunt vinculat al Minver (Ministeri de la Veritat) de '1984', em preocupen també les actuacions dels que ell va denominar 'Minmor' (Ministeri de l'Amor) encarregat, com sabeu, de reeducar i inculcar obediència cega i afecte al Gran Germà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No sé de qui ha estat la brillant idea --apostaria que del conseller Homs-- per la qual l'Executiu català va a crear l'anomenat 'Registre d'Adhesions a les polítiques impulsades pel Govern de la Generalitat', un registre que permetrà al Govern recollir informació personal de tota menasobre els ciutadans catalans sense que sapiguem del cert amb què objectiu i per a què s'utilitzarà. La paraula 'adhesió' sona malament i recorda altres èpoques d'infausta memòria. La legalitat de la mesura està en entredit, les presses per aprovar-la i posar-la en marxa sota sospita de manipulació interessada...

Sabem que s'acosten temps complexos i convulsos. Sabem també que qui dirigeix la nau no té clar ni el rumb ni el port on amarrar; tampoc quan fer-ho. Però, precisament per això, és el moment de no ferir susceptibilitats niaixecar suspicàcies. És el moment d'intentar ser exquisit tant en els continguts com en les formes.