De la murrieria

Parlarem de la murrieria, perquè és una actitud que en l'àmbit col·lectiu pot fer mal. Fa mal. Hi ha una manera innocent de ser murri. Murrieria dintre de les regles d'un joc no trampós. Murrieria feta d'habilitat, però no de trampa. Però ara parlem de la murrieria que considera normal l'engany. I que juga amb valors que la societat necessita que siguin sòlids, i de respecte i d'admissió generals.

Amb un exemple ben breu, i que passa cada dia, s'entendrà què vol dir murrieria. Aplicada a lapolítica. Per desgràcia passa molt sovint. Perquè la circumstància política, social i econòmica s'hi presta. I perquè l'exigència ètica en els afers públics en general no és prou potent.

Un polític que no pot governar perquè no té majoria però que tot i això creu que, segons com, pot treure profit de la seva situació. Si actua amb murrieria. O que potser sí que podria participar en una acció i en una responsabilitat de govern, però que a hores d'ara és perillós i poc recompensat tot el que signifiqui assumpció de responsabilitat. I que, per tant, un altre plantejament pot sermés profitós per a ell o per al seu partit. I opta per un plantejament diferent, i per dur a terme una acció política de les característiques següents.

Sap que el país està en una situació financera molt precària. Que naturalment repercuteix en la possibilitat del govern d'atendre degudament determinats sectors socials, econòmics, culturals, assistencials, etc.

Li resulta fàcil anar aagitar els ànims en sectors afectats per aquesta impossibilitat del govern. I a prometre que presentarà una moció al Parlament que, si el govern no té majoria per evitar-ho i s'aprova, l'obligarà a fer els canvis necessaris al pressupost per no rebaixar la subvenció que hauria de pagar. Un cop fet això, el diputat en qüestió anirà a fer-se aplaudir al barri, poble, comarca o escola corresponents.

Això és el primer acte de la funció. El segon consisteix a detectar d'onha tret diners per pagar la subvenció que va estar a punt de no poder pagar. En llenguatge molt actual: "D'on i què ha retallat el govern". I a partir d'aquí anar a trobar els afectats i organitzar la protesta corresponent. I això es pot anar repetint.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Als polítics o als sectors polítics que fan això ningú no els podrà negar que són espavilats. I que són murris. Però no és la mena de gent que un país necessita. I menys en temps de crisi greu. Un país necessitapolítics i homes d'una peça, capaços d'aguantar situacions difícils. Fins i tot, molt difícils. I sense garantia que se'ls reconegui el que fan.

Això és el que necessiten ara molts països d'Europa. I evidentment Catalunya. On és cert que hi ha murris, i espavilats, i gent quedefuig el risc de la responsabilitat, però també gent capaç d'aguantar tempestes i envestides que vénen de fora. I les nostres pròpies febleses. També les murrieries dels de casa. Però raó de més perquè la gent que en condicions tan difícils aguanta i no s'amaga --no s'amaga ni fa el viu-- pugui comptar amb molta comprensió i molta col·laboració.