Cròniques d'un viatge a Narnia
És dijous, el Juan acostumava fa uns quants mesos a anar al gimnàs cap a les set del matí abans d'anar a treballar. És un home a qui li agrada fer esport, i la seva figura física ho denota. Cada matí, abans d'entrar a les nou al supermercat on treballava, agafava la seva bossa esportiva i anava cap al que ell denominava com el 'gym'.
Ara el Juan ni entra al supermercat, ni pot anar al gimnàs a les set del matí. No s'ho pot pagar, perquè fa tres setmanes que es va quedar sense feina, la gran multinacional havia tancat la factoria a Espanya i ja no li sortia rendible tenir cap botiga al país, per això va tancar totes les botigues i va acomiadar milers de treballadors. No va pensar en persones com el Juan.
El Juan té 55 anys, i ha perdut tota l'esperança d'aconseguir feina per molt sacrificat que sigui. És una persona gran, que té a càrrec seu tres famílies. Totes tres depenien del seu sou, perquè les seves tres filles s'havien quedat sense feina, i els seus marits també. I totes tres tenien criatures a qui alimentar.
El Juan fa tres setmanes que va desistir, però amb l'empenta de la família, van aconseguir fer-lo entrar en una rutina perquè no caigués malalt del dolor de no poder portar res per menjar a la família. Van aconseguir que anés a la cua de l'atur per segona vegada en la vida.
Es va fer de dia, era 28 de juny, les set del matí. El Juan es va llevar, però no per anar al gimnàs, es va despertar per anar a firmar l'atur. Les oficines de l'INEM són al mateix barri on el Juan i la seva família estan instal·lats, sis persones en un pis de 60 metres quadrats. Una de les filles amb el seu marit i els seus dos fills ha hagut de tornar a viure a casa dels seus pares, perquè fa dues setmanes li van tallar la llum i l'aigua, només els queda el gas, que resulta inútil sense aigua ni llum. I per acabar-ho d'adobar, fa dos dies van rebre una carta de desnonament.
El Juan va sortir al carrer i va anar al bar del seu amic Francisco a prendre's el típic cafè amb magdalenes i llegir la premsa. Acostumava a llegir sempre dos diaris de premsa general i dos de premsa esportiva. Però aquell dia el Juan hi anava desil·lusionat, es va prendre el cafè i va deixar una magdalena al plat. I no va llegir cap diari, seguia amb la fúria per la merda de país on està ficat.
Notícies relacionadesVa arribar a la cua de l'atur. Estava avorrit, hi havia molta cua, va recordar que tenia una petita ràdio en una de les butxaques de la seva fina jaqueta, es va posar un auricular a l'orella i va començar a escoltar la música de la seva època, i a terra va veure com un pamflet li picava al peu dret, el va agafar i va llegir en veu alta "es busca dependent en supermercat", va continuar mirant el paper, es va alegrar. La multinacional en què treballava havia tornat a Espanya, va anar corrent a enviar un currículum que sempre portava a la carpeta blava, i hi va trobar un jove amb pinta de cap del nou supermercat, l'hi va entregar dient-li "per favor, del que sigui, tinc tres famílies a càrrec meu, i a la meva dona dependenta que li han tret la paga, i un nét meu que ha hagut de deixar d'estudiar perquè no li han concedit la beca".
