Uns manifestants sostenen una bandera turca, dijous, a Ankara. /
La plaça de Taksim d'Istanbul s'ha fet un lloc en l'imaginari de tothom, com ara Sintagma o Sol al seu dia. Aquesta Turquia que suma una dècada de creixement i prosperitat econòmica, en què el PIB pràcticament s'haquadruplicat, és testimoni ara d'una classe mitjana que busca influència política real. Els carrers veïns a la plaça s'han anat nodrint de persones ben vestides, informades i amb accés a les xarxes socials. El detonant de la protesta antigovernamental, que ja dura més de tres setmanes, va ser una concentració ecologista en defensa del parc Gezi davant la construcció d'un gran centre comercial.
Davant la presència massiva als carrers turcs, uns busquen el paral·lelisme amb el moviment delsindignats, altres veusveuen un símptoma de canvis en laglobalització, mentre altres se situen en l'òrbita de laprimavera àrab, essent innegable el pes creixent delsecularismei el malestar davant les aliances i els gestos islamistes d'Erdogan (el seu suggeriment queles dones tinguin tres fillso lesrestriccions en la venda d'alcohol), en un context en què, tal com va passar el 15-M espanyol, els manifestants marquen distàncies amb els ressorts polítics tradicionals.
El progrés econòmic turc ha forjat una classe mitjana que s'ha tornat una bomba de rellotgeria per a un poder establert, adornat amb tics clarament totalitaris. Turquia és el país del món amb mésperiodistes empresonats. Aquest poder amb tocs autoritaris dóna senyals d'impotència davant les protestes, mostrant rivets anacrònics, com la demonització de la xarxa social Twitter. Asseguren que l'AKP, partit al Govern, està sentvíctima del seu propi èxit.
Notícies relacionadesLa peculiaritat de la “revolució” turca ve donada per la presència de dones sense vel, d'universitaris i de classes mitjanes instruïdes que clamen per més llibertat i per una societat plenament inclusiva. Després de la prosperitat econòmica, el ciutadà busca nodrir-se de valors més profunds, com l'aspiració universal de llibertat i democràcia. El poble turc es posiciona als carrers contra la decisió unilateral de construir un gran centre comercial, reivindicant un estil de vida més participatiu. La societat turca reclama una Turquia europea.
