Els bons polítics, els mites
Quan ets jove, et fixes en la forma d'actuar d'algunes persones, en la forma que tenen d'afrontar depèn de quines situacions, i sobretot la forma com tracten els altres, entre els quals un hi és, inevitablement. Observes el seu dia a dia, què fa en tot moment --no és xafardejar en la vida privada, és mera admiració--. Mires atentament qualsevol moviment, qualsevol fet que t'ajudi a saber més sobre aquesta persona, sobre la seva personalitat. És el teu ídol.
Molts joves i no tan joves tenen mites cantants, futbolistes, presentadors o actors, i van als seus concerts, partits, programes o estrenes perquè sàpiguen que tenen allà els seus fans que els recolzen incondicionalment. Ells ho saben, i molts, sense els fans, no podrien subsistir. Però altres tenim mites diferents, mites polítics.
¿Per què admiració polítics? Perquè s'ho mereixen, no tots, però els mites, sí.
La confiança en la política, avui dia no és que estigui en el seu moment més àlgid, però els polítics mereixen suports, perquè encara que molts no s'ho creguin, es passen hores i hores, dies i dies, treballant pel benestar dels ciutadans. Jo recolzo tots els bons polítics, però hi ha aquell especial.
Quan el veus, intentes actuar amb normalitat, com si es tractés d'una altra persona normal, però no, saps que per a tu és especial; al capdavall, vols ser com ell. La seva gestió, la seva manera de portar la seva tasca t'apassiona. Normal, és un mite, el teu mite.
Et despertes en un dia normal, i al cap d'una estona et ve al cap el que podria estar fent en aqull moment, si estarà enmig d'una reunió, fins i tot somies estar al seu despatx ajudant-lo a ordenar papers. Ho penses i calles, perquè no és tan fàcil. Però continuaes així, incondicionalment. Qualsevol decisió que prengui et semblarà bé, tindrà el teu suport absolut. Saps que ho està fent pel bé comú. No és adulació, és admiració. Admiració perquè els polítics són persones que ajuden els ciutadans, i els escolten. És així, o així hauria de ser, encara que per desgràcia la confiança en els càrrecs públics estigui per terra.
És fàcil pensar que qualsevol persona té l'obligació moral i professional de portar a terme amb el màxim èxit i rigor possibles la seva tasca, però estic cent per cent segur que no en totes les empreses, ni en totes les feines, s'ha perdut la confiança en el que vengui o produeixi.
Per això hem de valorar i recolzar els polítics que facin bé la seva funció, que són bones persones, i que destinen els pressupostos i impostos a ajudar els més necessitats.
Recolzem-los perquè segueixin endavant amb la seva lluita contra els indecents que fan que es denomini la bella política com a 'casta política'. Fem-los saber a ells, els mites, que han de lluitar contra els indecents que taquen el servei públic, que lluitin contra els que volen posar beques universitàries a partir d'un 6,5, i a més als que volen espanyolitzar. Que lluitin contra aquells que diuen que són demòcrates i no tindrien inconvenient a declarar la independència unilateralment. I per descomptat, que no s'oblidin dels que ens retallen els serveis públics bàsics, com ara educació i sanitat. I recordeu, mites, esteu fent política. La de veritat. ¡Endavant!
Notícies relacionadesHi ha bons polítics, de mites, pocs. De moment jo només en conec a una. Una mite, el meu mite des del del 17 de novembre del 2009.
