El pintor Antoni Tàpies durant una conferència l’any 2006. /
(1) “H2O”. Aigua.
(2) Veig que alMNACfan una macroexposició de Tàpies. I m'indigna. Considero que Tàpies és un gran pintor sí. Però tenint una fundació en ple centre de Barcelona, ¿és necessari dedicar-li més publicitat extra? Òbviament es deu, aprofitant la seva recent defunció, a una voluntat de reivindicar-lo. Segurament també és per una qüestió pressupostària. Però deixeu que sigui la gent qui el trobi a faltar, o si no, passarà una altra vegada que la societat el rebutjarà com va passar al seu dia amb l'episodi del mitjó. Amb tanta sobrevaloració només aconseguireu que li tinguem mania. I tampoc s'ho mereix. Burgesos amb poder que mireu per un sol tipus de cultura determinada comencem a estar farts de vosaltres i de les vostres seleccions sempre potenciant els mateixos !i menyspreant tants i tants altres! Per no parlar dels contemporanis. ¿No es mereix Miró (el gran Joan Miró) ja una mica més que tard una gran retrospectiva? O sense anar més lluny, ¿per què Barcelona no ha acollit l'exposició de Dalí que ha arrasat a París i ara l'està fent elReina Sofiade Madrid? Amb tots els meus respectes, dos artistes que sí que estan a l'altar dels grans pintors que ha donat la nostra terra. Pintors que han influenciat i encara influencien la pintura contemporània a tot (TOT) el món. Dos autors que haurien de tenir presència real al MNAC i no la tenen ni tan sols testimonial. Vergonyós. I insisteixo, m'agrada Tàpies però gràcies a gent com vosaltres la seva obra ja comença a provocar-me un cert rebuig. Però molt.
Estic indignat perquè aquest petit país es fa encara més petit quan qui determina que arriba a la massa és una burgesia que es troba entre àpats i convencions i decideix entre l'amic, la neboda que ha estudiat a Boston, o l'amant que ha escalat escoltant òpera, qui seran els escollits culturals de la pròxima temporada. I encara més, a sobre estan satisfets.
Sí, en aquest país, els càrrecs de que prenen decisions culturals estan allà no ja per politiqueig, que també, sinó per proximitat. Poques vegades és la persona més capacitada per ocupar-lo qui l'ocupa. I, sovint, quan qui l'ocupa és algú realment capacitat més tard o s'hora se'l treuen de sobre perquè els resulta incòmode. ¡Sí, avui estic de mala llet! I quan un està de mala llet sovint és injust en les seves reflexions. Perquè paguen justos per pecadors. Així que vagi tota la meva admiració als justos. Que allà esteu, i sou uns quants.
(3) Us recomano llegir 'Amado monstruo' de Javier Tomeo. Crec que és el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor genial que ha mort, llegir-lo. ¡Hem de llegir Tomeo! Que ens diu que som molt estranys de tan persona com som.
