Tocadiscos amb cinc braços, de Yuri Suzuki.
El 21 de juny vam celebrar elDia de la Música. Sí, ja ho sé, és un altre d'aquests milers de dies que només serveix per reivindicar de tant en tant una causa, però s'ha de reconèixer que aquest era més divertit: conferències, tallers, demostracions i concerts. I entre totes aquestea activitats, una d'aquelles xerrades nostàlgiques amb els amics: ¿us recordeu com sonaven de bé els vinils?
En realitat no sé si sonaven millor, però la veritat és que la manera de produir, accedir i escoltar música ha canviat molt amb els anys. Des dels anys 30, quan van aparèixer els primersvinils, fins a l'iPodhem disfrutat de lamúsica enllaunada de moltes maneres i, en totes elles, hi havia un punt de debat. ¿Quin sistema ofereix més qualitat? ¿Quin reproductor és més còmode? ¿Potenciem lapirateria si ens permeten baixar milers de cançons a l'mp3?
Aquell vinil dels anys 30 no va triomfar gaire. Eren temps difícils per a l'economia i la classe mitjana no es podia permetre gaires luxes. Van seguir investigant i presentant propostes noves, fins que el 1948 la CBS va llançar el format 12” LP, amb una durada per cara de 25 minuts, i assequible. Llavors la música s'escoltava en “comunitat” i era un altre d'aquells punts d'unió entre família i amics.
En la lluita per perfeccionar el so, és Phillips qui introdueix dues grans innovacions en la segona meitat del segle XX: el llançament delcasset el 1963, i el sistema de gravació digital el 1979. Aquell mateix any, Sony llança el primer 'walkman', que permetia obtenir una bona qualitat de so (encara que els nostàlgics del vinil no hi deuen gaire d'acord amb això) en un reproductor portàtil. Això va canviar radicalment el negoci deltocadiscos, ja que el casset era molt més fàcil de reproduir i més barat.
A mitjans dels 80, elcompact disc es converteix en el nou suport. De nou, sembla aportar més qualitat sonora i més capacitat d'emmagatzematge decançons, a més de comoditat a l'hora d'usar-lo. Però cap dels anteriors es pot comparar amb l'iPod, que possiblement és l'avenç tecnològic més gran en la història de la música dels últims anys. Però també, probablement, el responsable de l'increment exponencial de la pirateria musical: ¿quants podríeu permetre-us comprar els milers de cançons que caben en un iPod?
Notícies relacionadesL'iPod té molts avantatges que semblen dissimular que no ha estat capaç d'oferir una qualitat de so superior a la dels seus antecessors. No obstant, això sembla importar poc a les noves generacions, més acostumades a la quantitat i la comoditat. ¿Aconseguiran els nostàlgics explicar-los als nens d'avui què és i com sona un tocadiscos?
