A grans mals, grans remeis
El director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, durant el col·loqui Primera Plan@. /
Pràcticament tothom coincideix en pensar i dir, encara que sigui amb la boca petita, que la corrupció és un dels grans mals d'aquest país. I no em refereixo a la quantitat de persones implicades ni al volum de diners i recursos en joc, sinó a l'enorme mal que fan aquest tipus d'accions al nostre sistema, que de tant estirar-lo s'esfilagarsa sense remei.
I quina és la reacció dels polítics a aquest desastre? Deixar passar. No fer cap referència a la qüestió, quan els apunta directament, esperant que l'allau diària d'actualitat converteixi els crits en silencis, mentre, involuntàriament (suposo), els professionals del periodisme es deixen passejar per aquestes aigües, que els porten dia rere dia a una riba diferent del riu.
Que els acusen d'haver participat d'un acte que no s'ajusta a llei? No hi ha problema, no parlen de la qüestió, al menys en públic, i demà serà un altre dia. Llavors, alguns pensem en el dret que tenim la ciutadania a ser informats i en com fan el tifa amb els pobres i costosos, pel que fa a l'elaboració, projectes de llei de transparència i accés a la informació, i ens esquincem les vestidures preguntant-nos quan podrem donar la volta al mitjó.
Potser l'Oficina Antifrau de Catalunya (), que té “atribuït el control del sector públic en els àmbits de la prevenció i la investigació dels casos de corrupció” hauria de dedicar més recursos propis a la tasca que els ha delegat la ciutadania enlloc de, malgrat es diu al preàmbul de la llei que la regula que es tracta d'una institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a Catalunya, reivindicar constantment “el control final i definitiu de la correcta execució de la futura Llei de transparència que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya”.
Per cert, i parlant de control, qui controla al controlador? Com n'és de transparent qui vol vetllar pel dret d'accés de la ciutadania a la informació pública? Potser enlloc de fer-nos ballar l'aigua als ulls amb el que podria venir, primer caldria demostrar que la institució és de bona fusta.
