Sense rastre de maquillatge
Acabo d'arribar d'una miniescapada a Platja d'Aro amb la María, la Bea i la Salo. Han estat poc més de 24 hores, però molt ben aprofitades. Hi ha hagut temps de fer platgeta, anar de botigues, prendre cerveses i algun gintònic, comprovar que a segons quins locals és millor que no hi tornem si no volem sentir-nos les mames del personal i, sobretot, de parlar i de riure molt.
Hem tingut la sort que, a l'hotel on ens allotjàvem, dissabte a la tarda feien un taller gratuït “d'oxigenació de la pell i de maquillatge d'estiu”. I vam decidir anar-hi. O sigui que, dutxades i vestides per sortir, vam anar al bar de l'hotel, on hi havia dues noies que feien el taller. O el que crèiem que era el taller. En realitat, era una demostració de productes d'una casa de cosmètica amb l'objectiu de vendre. Però com que ja érem allà, i havíem de posar-nos guapes abans de sopar, ens vam quedar.
Segons les lleis de la cosmètica, els dies haurien de tenir més de 24 hores per a les dones. Perquè matí i nit hauríem d'aplicar-nos un producte netejador i exfoliant, un sèrum específic i una crema hidratant adequada al nostre tipus de pell. I, abans de sortir de casa, hauríem de passar-nos gairebé una hora per aconseguir “efecte bona cara”. Per començar, s'ha d'aplicar una prebase de maquillatge. Després, la base de maquillatge i el corrector d'ulleres. A continuació, les pólvores de color, seguides de les pólvores translúcides (que no van saber dir-nos per a què servien perquè “són un producte molt nou”, però són “imprescindibles”).
Després, ens hem de centrar en els ulls: una ombra clara per a la parpella mòbil, una ombra fosca a sobre, i una altra ombra encara més clara aplicada just sota de l'arc de la cella i el lacrimal “per donar llum”. Sense oblidar-nos del perfilador i de la màscara de pestanyes. Per sort, els llavis (que haurien d'haver-se exfoliat i hidratat prèviament) passen amb un toc de gloss. Pensàvem que ja estàvem, però no. Encara hi faltava el coloret, les pólvores bronzejadores per marcar el pòmul i perfilar la cara i, finalment, les pólvores matificants per “unificar el to”.
Després d'una hora, sortíem d'allà pixant-nos de riure i amb un maquillatge “lleuger i natural”, segons les encarregades del taller. Nosaltres ens vèiem pintades com lloros. Però això sí: teníem molt bona cara. No tinc clar si van ser els efectes de les quatre pólvores que ens havien posat o, senzillament, el resultat de desconnectar de tots els problemes durant unes hores amb tres bones amigues.
