Una de les instal·lacions industrials del complex petroquímic de Vila-seca, la setmana passada. /
La setmana passada exercia el meu dret a no opinar. Aquesta setmana, després d'un dinar amb amics on fem honor a la pràctica “és que vosaltres” i “és que vosaltres”, i alguna parella es retira enfadada però agafada de la maneta, em va fer pensar. ¿La grandària importa?
El 94% de les empreses espanyoles són microempreses. Catalunya, que aporta el 20% del PIB, no té una estructura empresarial diferent: el 98% de les seves empreses són PIMES i ocupen el 80% de la mà d'obra.
No obstant, la mida que em va cridar l'atenció va ser que el 18% de la cotització de la Seguretat Social és d'autònoms. El 18%.
Quan un alt percentatge d'emprenedors és el resultat d'una alternativa a l'atur, no hi hem de veure res més que la precarització de l'ocupació. L'atomització del mercat laboral disminueix les possibilitats de negociació de tot el col·lectiu i acaba portant els preus a la baixa. I encara més en períodes d'altes taxes de desocupació i poc (o nul) creixement econòmic i inflació com l'actual.
Com ja saben, la història argentina pot establir càtedra sobre qüestions econòmiques. En general, sobre el que no s'hauria de fer (encara que amb molt honroses excepcions). Allà es va viure al carrer una mena d'exaltació de la moda d'establir-se per compte propi. Tothom s'havia convertit en empresari. No tenien nòmina ni portaven ingressos a casa, però armats amb mòbil (cel·lular en argentí) i cotxe (allà ningú camina si no és a les grans ciutats) eren importants i valents empresaris. Clarament, a alguns no els va anar gens bé.
A Espanya, amb les altes taxes de desocupació juvenil, és comprensible que l'estat inverteixi recursos per a formació en emprenedoria en escoles i instituts. No obstant, no ho acabo de veure clar. La taxa de mortalitat infantil empresarial és altíssima, i l'emprenedor neix i es fa, en general, sol.
L'emprenedor de veritat és aquell que es busca la vida i se la resol. Que no en sap, però n'aprèn. Que té aquella visió, aquella passió, i prou coratge per resoldre les vicissituds que li plantejarà el camí de l'aventura empresarial.
Notícies relacionadesCrec que és perillós animar a emprendre a qui no està emprenent. Cada un de nosaltres ha de forjar la seva pròpia realitat, sigui quina sigui la situació del país. Les dades macroeconòmiques només ens afecten quan estem en atur. Si no, poques vegades som part de l'estadística important. I només necessitem una feina o tres clients, no tot un mercat.
