El Tractat de lliure comerç i l'excepció cultural francesa
Barack Obama. /
Les negociacions del nou Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la UE tenen lloc a Washington, en un preocupant clima de submissió europea, com ha revelat la gestió del 'cas Snowden'. La càrrega política de l'acord és molta, i els antecedents extensos.
Al costat europeu, França encapçala un grup de 13 estats membres que desitgen excloure el sector audiovisual de l'acord, acollint-se a l'excepció cultural, que permet la intervenció pública en defensa del patrimoni i les arts locals, punt que emparava la ronda de Doha, i que ha avalat el Parlament Europeu, al·legant la defensa dels valors europeus, mentre que no es descarta que els Estats Units reclamin excloure la contractació pública, blindada per la Jones Act to Public Procurement i altres lleis proteccionistes.
El xoc “cultural” s'evidencia amb cruesa en la concepció dels béns culturals. La posició nord-americana és contundent, però més preocupant és que la UE no aconsegueixi la unanimitat dels vint-i-vuit, o una posició menys tèbia d'Alemanya, per exemple. Malgrat algunes sorprenents reticències, les institucions europees no cediran perquè cineastes i escriptors puguin crear en plena llibertat, en el seu propi idioma, amb la universalitat que atorga la particularitat, protegida de les lleres del mercat.
Altres punts espinosos són els serveis financers, l'agricultura transgènica i la protecció de dades. Si s'atén a la llista d'excepcions, i a les reaccions polítiques que desperten el TLC quedarà molt lluny de ser aquest gran motor transatlàntic per al creixement i la creació d'ocupació.
Encara que els Estats Units i la UE junts sumen més del 47% del PIB mundial (dades del 2010), les seves relacions econòmiques i comercials disten molt de ser idíl·liques. Europa tendeix a l'obertura, i és l'àrea econòmica més oberta del món, mentre que els Estats Units no para d'aprovar lleis proteccionistes i aranzels en sectors com el tèxtil i l'agrícola, malgrat que ja el 1995 Clinton propiciés els acords de reconeixement mutu, i Obama hagi manifestat la seva voluntat de tancar l'acord, possiblement buscant un contrapès al creixement asiàtic (l'FMI vaticina que la Xina serà la principal economia global el 2016).
