Guerra freda 2.0: Snowden i la hipocresia internacional
Edward Snowden, el 6 de juny, en un hotel a Hong Kong. /
Des de fa uns dies segueixo amb cert interès l'anomenat 'cas Snowden'. Per fer-ho fàcil i curt, Edward Snowden és un extreballador subcontractat de la NSA (l'agència de seguretat nord-americana) que ha posat en coneixement de l'opinió pública l'existència d'un programa d'espionatge massiu a escala internacional en format 2.0; a través del programa PRISM, el govern dels Estats Units ha tafanejat els continguts privats de milions i milions de persones.
El cas en qüestió és molt divertit i entretingut. Una barreja d'espionatge del màxim nivell, la romàntica acció del protagonista, les consegüents reaccions dels altres països al saber-se espiats, el paper que han tingut empreses com Google, Facebok... ni la millor novel·la negra. L'interès mostrat en la seva captura per part del govern nord-americà indica que encara té més informació que pot fer-se pública o que simplement volen demostrar l'eficàcia del sistema judicial com ja van fer amb el soldat Manning.
El cas té paral·lelismes amb un altre cas 2.0, el 'cas Wikileaks'. La similitud que em fa més gràcia és la reacció dels països implicats i la utilització de la política internacional per detenir una persona que ha mostrat les seves vergonyes. Julian Assange, confinat a l'Ambaixada d'Equador de Londres per evitar una deportació per unes curioses acusacions, recorda la situació de Snowden, a la zona de trànsit de l'aeroport de Moscou; en terra de ningú esperant fugir. Dues persones que són perseguides per explicar els draps bruts de molts països: per molts ciutadans són uns herois, però per molts governs són persones que han de ser detingudes o simplement no volen saber res d'elles.
Notícies relacionadesLes reaccions polítiques dels diferents països no té desperdici. Per un costat tenim el conglomerat pròxim al moviment bolivarià que està intentant acollir Assange i que sembla que ho pot fer amb Snowden, erigits com a garants de la democràcia, predicant les bondats dels perseguits i acusant els perseguidors. Després tenim països suposadament ofesos per l'espionatge realitzat en el seu territori però que, al mateix temps, han col·laborat amb el govern dels Estats Units per intentar detenir Snowden, com el govern d'Hollande, que ha tancat el seu espai aeri a un avió en què viatjava Evo Morales i la seva cort d'acompanyants, i on algú va dir que podia estar amagat Snowden, quan fa quatre dies condemnava el govern americà pels seus gestos. El 'cas Snowden' és una novel·la negra amb espionatge de pacotilla on els governs fan un paper ridícul i de la qual encara no sabem el final.
