La caverna de l'escarabat
Imatge d’un ’drone’ nord-americà, a Alaska. /
L'últim crit en control remot ja no són els 'drones' intel·ligents que sobrevolen l'Afganistan, sinó els escarabats teledirigits. Es tracta d'un giny que permet controlar el moviment d'aquests desagradables insectes fins i tot des d'un 'smartphone'. Els responsables de l'última versió de l'invent són un equip d'investigadors de la Universitat de Carolina del Nord que defensen la seva utilitat en missions de rescat en ensorraments. No s'ha dit, però segur que aviat sentirem a parlar també d'insectes militaritzats. El que sí que s'han afanyat a recalcar és que els animalets viuen en condicions perfectes. Que podria semblar que estan esclavitzats, però que no, que viuen molt bé i són objecte de continus exàmens neuronals. Que, en definitiva, malgrat estar en una espècie de caverna virtual, viuen millor que la majoria d'humans.
Caverna virtual perquè, de manera significativa, l'invent no controla directament les potes de l'escarabat, sinó que li distorsiona la percepció amb uns elèctrodes instal·lats a les antenes i l'abdomen. Controlar de manera coordinada totes les potes de l'animal requeriria una tècnica molt més sofisticada i un control més invasiu, com a mínim, de les funcions motrius. Només cal controlar-li la percepció perquè sigui l'animal qui decideixi moure's tal com l'hi ordena el control remot. Per exemple, perquè l'escarabat avanci, només cal activar-li els elèctrodes de l'abdomen. Això provoca una sensació similar al corrent d'aire previ a l'atac d'un depredador i fa que es mogui cap endavant. Igualment, quan se li estimula l'antena esquerra, l'escarabat percep un obstacle per aquest costat i decideix girar a la dreta.
Notícies relacionadesUna tècnica simple i eficaç, basada en el control de la percepció, que no entra en contradicció amb el dret a decidir dels escarabats. Els escarabats decideixen, però decideixen allò que aquells que els controlen la percepció volen que decideixin. ¿Té sentit un 'dret a decidir' basat en una percepció distorsionada del món? La caverna d'ombres de què ens parla Plató té incomptables dimensions avui dia. Sortir-ne implica, segons Plató, dos projectes germans. Un, salvar els fenòmens, és a dir, aprendre el món tal com és, i no tal com aparenta ser o ens el fan veure. L'altre: salvar la ciutat, és a dir, dotar la ciutat d'una organització política que permeti a tothom desenvolupar la seva naturalesa. ¿Aconseguiran alliberar-se els escarabats?
