Una de les principals virtuts d'un líder és donar la cara en els moments complicats. Especialment, en les situacions compromeses per a les persones que formen part del col·lectiu. Es tracta de donar la cara, d'humanitzar la teva figura de capatàs, de tenir un gest d'afecte --sincer i sentit... o totalment impostat--, unes simples paraules de consol. Això també és lideratge i saber gestionar el grup.
Tito Vilanova ha demostrat durant aquest darrer any que la seva figura és essencial i imprescindible perquè el vestidor del Barça funcioni. Amb ell, tot l'engranatge funcionava amb la màxima precisió. Sense ell, l'equip es va deixar anar, alguns jugadors van embrutar la seva imatge modèlica i no van rendir al cent per cent. La temporada va acabar amb el regust dolç de la Lliga i el sabor amarg de la derrota davant el Bayern. Quan el Camp Nou va tancar les portes, era temps per prendre decisions, arribava el moment en què s'ha de dir a un futbolista si seguirà al Barça o s'ha de buscar la vida lluny de l'estadi. Vilanova no va tenir por de decidir. Ho va fer amb Abidal i ho va fer amb Marc Muniesa.
El central de Lloret ha deixat el club de la seva vida després d'uns darrers mesos en què veia que s'acabava el seu contracte i ningú del club li deia res del seu futur. El català marxa a l'Stoke City i se'n va sense retrets. Estima massa el Barça per llançar paraules cruels del club que el va acollir fa una dècada. No obstant, en una entrevista el central reconeixia que l'entrenador del Barça no havia parlat amb ell durant els últims mesos. Sincerament, Muniesa no s'ho mereix. Ni la incertesa del seu futur, ni el silenci del seu cap. El català sempre ha estat un noi exemplar, va començar la temporada amb Tito fins que una greu lesió el va apartar de la primera plantilla, va estar a la banqueta de la final de la Champions de Roma... Muniesa no s'ho mereixia.
Notícies relacionadesSer líder d'un grup no és únicament decidir, s'han de saber gestionar les emocions i els adéus. Amb Muniesa no costava res una simple trucada telefònica. Les formes són importants. N'hi havia prou amb quatre paraules, ni que fossin impostades. Quatre paraules per donar les gràcies a més de deu anys modèlics a can Barça.
