¿Quina reforma local?
Façana de la Diputació de Barcelona /
La reforma que impulsa el govern central sota el pretensiós títol d'Avantprojecte de Llei per a la racionalització i modernització de l'administració local (ALRSAL) té un precepte constitucional pel davant -l'article 135 CE, que ens adreça manu militari cap a l'objectiu d'estabilitat presupostaria- i un altre precepte constitucional pel darrera: l'article 140, el de la autonomia local, que comparteix amb la resta del capítol VII de la Constitució -dedicat a l'organització territorial-una resistència inusual front qualsevol iniciativa de reforma, per recomanable que sigui.
Aquesta prioritat marca ben a les clares el tipus de reforma que l'ALRSAL vol pels governs locals i explica prou nítidament el contingut del Dictamen que el proppassat dia 26 de maig va aprovar el Consell d'Estat sobre aquest avantprojecte, quan utilitza l'expressió “ablació de competències” per descriure el modus operandi de la nova delimitació competencial local. No estem davant d'una reforma local impulsada per reforçar la autonomia local. No. Ni per assegurar un sistema de finançament estable i proporcional a unes competències municipals ben definides, com reclamen els alcaldes i alcaldesses des de fa gairebé 35 anys. La reforma està feta per tancar i reforçar el cercle de l'article 135 CE, el de l'estabilitat pressupostària
Contra l'autonomia municipal i l'Estatut de Catalunya
I a partir d'aquí s'explica un altre element que encara debilita més la posició del principi d'autonomia local, la seva garantia institucional - allunyada en les prioritats de la reforma- i el marc que protegeix l'exercici de les competències municipals en els termes que determina taxativament la Carta Europea d'Autonomía Local: La regulació de la noció cost estàndard dels serveis públics municipals, que el Consell d'Estat critica també durament per quant suposa un xec en blanc -“una remisión amplia y carente de parámetros legales”, diu textualment- en mans del govern central per dibuixar un nou mapa de competències locals que escapa al principi de reserva de Llei i, per tant, a la mateixa Constitució.
Un dels punts més positius de la reforma, que persegueix "redimensionar" el sector públic local --ens referim a l'eliminació d'empreses, consorcis, fundacions i altres ens instrumentals que han adquirit en els últims 15 anys un pes insuportable gràcies a la negativa influència de l'anomenada nova gestió pública-- necessitaria abordar-se de forma prioritària en termes de cooperació amb altres administracions públiques, abans de ferir l'estructura territorial municipal. De la resta hem de veure com acaben les coses. Massa canvis en el procés aconsellen revisar la iniciativa. No ho diem nosaltres. Ho ha dit el Consell d'Estat.
Hi han d'altres aspectes que ens indiquen davant quina reforma local ens trobem. Aquí està la revitalitzada posició de les Diputacions provincials de règim comú que destarota la prioritat política i constitucional de construcció de l'Estat Autonòmic de 1978 i que, en el cas de Catalunya, degrada de forma enutjosa l'Estatut.
Notícies relacionadesUn dels punts més positius de la reforma, que persegueix “redimensionar” el sector públic local¿ens referim a l'eliminació d'empreses, consorcis, fundacions i d'altres ens instrumentals que han adquirit en els últims 15 anys un pes insuportable gràcies a la negativa influència de l'anomenada nova gestió pública- necessitaria abordar-se de forma prioritària en termes de cooperació amb d'altres administracions públiques, abans de ferir l'estructura territorial municipal. De la resta hem de veure com acaben les coses. Masses canvis en el procés aconsellen revisar la iniciativa. No ho diem nosaltres. Ho ha dit el Consell d' Estat.
Juan Ignacio Soto Valle, patró de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals
