Anàlisi
L’equip espanyol de natació sincronitzada, durant un entrenament al Palau Sant Jordi. /
Els confessaré que a mesura que s'acosta l'inici dels Mundials de natació sento un pessigolleig cada dia més perceptible a l'estómac.
Pensava que no em passaria al viure'l des de fora. Ja ho saben. Fora de l'equip de sincro al qual vaig dedicar 15 anys de la meva vida. Quan el president de la federació,Fernando Carpena, em va fer fora per un motiu que encara no ha quedat clar, vaig pensar: «Ja s'ho faran».
Però no m'enganyaré. Estimo aquest esport. Vull disfrutar d'un Mundial a casa. Amb la gent que m'estima. Amb els amics de tota la vida. És una oportunitat única que ja vaig tenir la sort de disfrutar el 2003. I va ser una de les millors experiències de la meva vida. I, des d'un altre prisma, la tornaré a viure ara.
M'havia imaginat disfrutar d'aquest Mundial al peu de la piscina. Crec que m'ho havia guanyat des de la meva feina (i perdonin la falta de modèstia).
Volia disfrutar-lo des d'aquella beneïda bogeria que és formar part d'un equip i tenir la complicitat de les persones amb qui has fet un llarg camí recorregut amb molta entrega, alguna frustració i, sobretot, passió. Des de l'adrenalina que només dispara la competició, quan veus el fruit de molts mesos de neguits i comproves que tot surt tal com ho havies somiat.
No serà així, però creguin-me que ho assaboriré com el que més. La meva implicació amb el campionat ha anat creixent. Primer, amb les nedadores del CN Kallipolis, el meu club de tota la vida, la meva segona casa, preparant l'equip per a una part de la cerimònia d'inauguració que, jo de vostès, no em perdria.
Serà un espectacle inoblidable, d'arrels mediterrànies, del qual se sentiran orgullosos. Després amb l'oportunitat que el meu nou equip (les júniors del Kallipolis) nedin depre-swimmers -teloneres de la competició- en la majoria de les proves. Per cert, la competició d'eliminatòria de l'equip lliure promet ser espectacular: una altra vegada la innovació al servei de l'esport, aquesta vegada de la mà de Cazcarra, una empresa líder en maquillatge a través de la seva marca Ten Image.
I finalment, disfrutaré amb la proposta de TV-3 de comentar la competició de sincronitzada i acostar-los una mica aquella màgia que em va fer enamorar d'aquest esport. També com a articulista d'EL PERIÓDICO, amb qui col·laboraré. Al cap i a la fi, el meu objectiu ha estat sempre fer arribar la sincro a com més gent, millor. En els dos casos, la il·lusió que em fa transmetre'ls el que sento per la sincro és paral·lela a una enorme responsabilitat per no decebre'ls.
I, per descomptat, serà (per a mi) una nova experiència veure com competeixen les components d'un equip que ha estat com una part de la meva família durant tots aquests anys. Noies que eren adolescents quan van arribar a la selecció i que han anat creixent personalment i esportivament al meu costat. Juntes vam arribar a superar totes les barreres, per donar-li una nova dimensió a la paraula sacrifici. Aquest campionat suposa el principi d'una nova etapa i els desitjo el millor. Perquè, malgrat tot el que ha passat, l'equip i l'esport han d'estar per sobre de les individualitats i, arribat a aquest punt, es tracta de construir. Només trobaré a faltarAndrea Fuentes, la nostra líder fa tot just un any; ella també veurà la competició des de fora.
Sé tota la il·lusió, l'esforç i les hores que han posat els responsables de Barcelona 2013 perquè aquesta cita sigui un èxit. A molts d'ells, per no dir la majoria, els conec personalment, perquè són molts anys coincidint en tornejos i campionats i existeix un grau de complicitat alta.
Notícies relacionadesSé la dedicació, la passió i les ganes que han posat els esportistes per convertir aquest campionat en una cita inoblidable. Conec el repte que es marquen les noies de la sincro, lesguerreresde Miki Oca en el waterpolo, els nois deRafa Aguilar, i també Mireia Belmonte, Aschwin Wildeboer, Erika Villaécija iRafa Muñoz,per citar només els noms que vostès més coneixen.
Com diria un famós entrenador de futbol: cordin-se bé els cinturons, perquè l'elit de l'esport a l'aigua intentarà donar el millor que té els pròxims 15 dies a Barcelona. I aquest és un regal que val la pena disfrutar.