Fi de temporada

Ens en anem. La pròxima vegada que escrigui per a vostès estarem començant un nou curs polític. L'estiu imposa els seus cicles com si res passés, sembla el PP. Fem un esforç de normalitat enmig de l'anormalitat perquè acabem un curs amb totes les assignatures suspeses. I no sabem quan arribarà la repesca, potser fins i tot a l'agost, el mes en què abans mai passava res. Però hi ha precedents. La Constitució espanyola es va modificar a finals agost del 2011 en a penes 24 hores.

L'economia no ha millorat. Els experts diuen que la macroeconomia comença a remuntar un parell d'anys abans que es tradueixi en creació d'ocupació. A això es refereix el Govern quan veu, ell sol, el final del túnel. Però després de gairebé sis anys esperant un miracle que no arriba, ens concediran el dret a l'escepticisme quan l'atur no es mou dels sis milions d'espanyols, temporada de turisme amunt o temporada de turisme avall. So­bretot perquè segueix sense ha­ver-hi un model de creixement, perquè s'asfixia el futur menyspreant la R+D+I i ningú explica a què hem de dedicar-nos els espanyols per poder ser competitius, no s'ha produït un reconeixement exprés del fracàs de les polítiques d'austeritat i un canvi de rumb clar per aturar el desastre.

Europa avança a pas de tortuga en una gimcana plena d'obstacles en forma d'eleccions o interessos alemanys.

A Espanya, la crisi política s'estimba en el descrèdit i en el que és pitjor, en la desconfiança. ­Sense confiança és molt difícil poder governar en democràcia. Un par­tit amb 11 milions de vots fa només 18 mesos no pot suïcidar-se tal com ho està fent el Partit Popular sense que els danys col·laterals arribin lluny.

L'entramat

La mentida conviu amb la demo­cràcia tret que t'enxampin. Pensar ara en aquell «vagi-se'n, senyorGonzález» deJosé María Aznar,quan un dels seus diu que en paral·lel s'estava armant, presumptament, un enorme entramat de tràfic de diner negre entre empreses, administracions públiques i dirigents polítics que podria haver-se mantingut fins fa pràcticament dos dies, obliga que algú convenciMariano Rajoyque fa falta una catarsi. Perquè la gota que fa vessar el got històric sol ser petitona, com per exemple que el president del teu Govern, que es va presentar davant els ciutadans com el garant de la llei i l'ordre, enviï missatges telefònics privats d'ànim i li digui que «fem el que podem» a un senyor acusat de robar diners massivament als espanyols que van dipositar en ell, en l'emissor dels missatges d'ànim, la seva confiança política en temps turbulents.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

És molt difícil governar en democràcia si es menyspreen els instruments que donen sentit a aquest sistema polític, com per exemple el Parlament, la premsa i la necessària rendició de comptes davant els ciutadans.

Ens en anem, sí. Però malgrat el calendari, aquest curs en realitat no ha acabat.