El problema dels ni-nis i la resposta de l'empresa
La campanya dels ni-ni_MEDIA_1 /
Des de fa temps aCatalunya patim un problema greu en la nostra societat, el delsjoves que ni estudien ni treballen: els ni-nis. El nostre país, Catalunya, se situa entre els que presenten uns índexs més alts dins la UE, un 24,8%. Aquesta dada es va incrementar amb l'arribada de la crisi, però val a dir que s'ha estabilitzat en els darrers anys. Molts joves intenten continuar els seus estudis pensant, no sense raó, que això els facilitarà trobarfeina.
Fa poques setmanes hi va haver aBarcelona una trobada d'experts internacionals que analitzaven les raons per les que aquests joves estan en aquesta situació i les mesures que s'han de prendre per poder recuperar-los.
Les mesures formatives, diuen, son fonamentals, sens dubte. Tornaven a presentar l'estadística ben coneguda sobre la taxa d'atur dels joves amb estudis superiors, que és d'uns 20 punts inferior al de la taxa dels que no tenen estudis. Malgrat la insistència de l'opinió publicada, que ens diu que els joves formats han de marxar, els joves catalans busquen amb ganes aquella formació que els pot ajudar a trobar feina, i cal dir que el sistema educatiu ja fa temps que hi està intentant donar resposta. Els experts reunits van tornar a parlar de la bondat del sistema deFormació Professional alemany, sistema dual que aporta un valor afegit a les possibilitats d'inserció laboral d'aquells alumnes que el segueixen, la proximitat entre formació i empresa dóna a Alemanya un dels valors més baixos de joves ni-ni dins la Unió Europea. Aclarim, però, la situació. Quan parlem d'aquesta qüestió, ens mirem sempre el sistema educatiu. ¿No hauríem de mirar també el nostre sistema productiu? ¿Quines empreses, amb quina estructura i amb quina voluntat solidària ens han de permetre articular aquesta formació dual?
Notícies relacionadesHem de saber que aquest model de formació no deixa de ser un dels grans fruits del pacte social que es va donar a Alemanya després de la guerra i que compromet tant l'educació com l'empresa, i, dins l'empresa, tant empresaris com treballadors. Hauríem de començar a mirar com es poden entendre solidàriament educació i empresa. Amb generositat i amb voluntat de fer créixer el país. No ens enganyem, laformació dual no depèn únicament d'una decisió tècnica, d'estructura de l'oferta de formació, depèn també d'una visió de país compartida.
