El tren de mitjanit
Vista de l’operatiu de rescat al vespre. /
Acabes d'agafar les vacances, estàs amb les últimes preparacions, fent maletes. Queden a penes 30 minuts perquè aquell tren surti. Maleït. Surts de casa, corres cap a l'estació i agafes eltren que canviarà la vida de tantes persones. Sona l'alarma que es tanquen les portes, les d'aquell maleït ferrocarril.
Durant el camí et poses els auriculars, i escoltes música, estàs tranquil, ansiós per arribar aCompostel·la, t'espera demà un gran dia, el dia del patró, el dia deGaliza. Mires amb ràbia el rellotge, queda molt poc, diries gairebé que l'estació està al girar la cantonada, i mai pensaries que el viatge hagués de durar tant, que s'apagaria la llum.
Va arribar el revolt, molt tancada, estàs encara amb els auriculars posats, mires per la finestra i cauen gotes, el cel ja plora, veus el senyal, assenyala 80, però no sents que el maquinista vagi a aquestavelocitat, però no imagines que la tragèdia està a punt d'arribar.
El tren està a punt d'agafar el revolt, penses en el poc que queda perquè s'acabi el trajecte, un trajecte que va durar temps. Elmaquinista va agafar el revolt i no en va sortir.
No en va sortir perquè l'ésser humà és egoista, pensa que executa accions que només el perjudicaran a ell. Suposadament el conductor d'aquell tren de mitjanit triplicava la velocitat permesa en aquell tram, aquell fatal tram. De moment, hem de deixar les causes, hem de deixar que les investigacions segueixin el seu curs, i hem d'estar per les víctimes, familiars i amics. Però la responsabilitat hi ha de ser sempre. Siguem responsables, les persones, són persones, no trens, ni quilòmetres per hora.
Notícies relacionadesGallecs, siguin forts. Forza Galiza. Tots ambGalícia.
