El temple culer des de dins, al barri de les Corts. /
A partir de les declaracions dePep Guardiola en què va carregar contra el presidentRosell, estem a punt d'escenificar un nou capítol d'aquestes divisions tan habituals que patim alBarça cíclicament. La història del club ens explica que ja a la reunió per escollir un nou escut a finals de la primera dècada del segle XX es va armar tan grossa, que la idea final va sorgir quan Lluís d'Ossó va cridar desesperat "aixó és una olla". O sigui que es pot dir que les discusions també han anat lligades al nostre ADN.
Fa anys l'escenificació d'aquestes divisions es podia viure al Camp Nou, a les assemblees de compromissaris, en algunes cartes al director dels diaris o entrant per telèfon a diverses tertúlies radiofòniques. Avui en dia i amb les xarxes socials a l'abast de la majoria de la gent, la divisió la pots trobar immediatament a la pantalla del teu mòbil.
El 1953 vam tenir un procés electoral inèdit, perquè en ple franquisme es van colar unes eleccions més o menys lliures, i va ser fet en clau d'escollir si es volia un Camp Nou o continuar a les Corts. I amb el resultat ja es veure la divisió: 8.700 vots per a Miró Sans i 8.400 per a Casajuana.
Des d'aleshores que si kubalistes o suaristes, i fins i tot amb la derivada dels herreristes, per als que sospiraven perHelenio Herrera.
Al Camp Nou hem tingut jugadors aplaudits i esbroncats alhora:Martí Filosia,Rexach,Carrasco oSalinas.
El 1974 es va reviure una mica la història deKubala iSuárez, quan amb l'arribada deNeeskens va sortir de l'equip esperant la nacionalització un jugador tan estimat comSotil, i poc després va venir la 'guerra'Cruyff-Weisweiler.
AmbNúñez a la presidència, en el camp semblava tenir tants partidaris com detractors. Famosa va ser aquella pancarta de “Maria Lluïsa porta'l al cine” o la creació del Grup d'Opinió Barcelonista, que participaven en tertúlies i escrivien als diaris contra el president.
Encara que la trencadissa més important es va produir amb l'acomiadament de Cruyff, l'arribada deVan Gaal i la irrupció de l'Elefant Blau i la moció de censura del 1998, com a prèvia de la presidència deGaspart el 2000.
TambéLaporta va tenir els seus problemes quan, al mentir a l'assemblea, volia mantenir com fos el seu cunyat a la junta, i quan el 2008 va salvar pels pèls i amb el suport de Guardiola la moció de censura interposada perOriol Giralt.
Notícies relacionadesI després de cinc anys de tranquil·litat, ja tornem una altra vegada, però el Barça sempre resisteix.
