No hem tocat fons

El nombre de desocupats ha retornat a la crítica xifra de sis milions i la taxa d'atur ha caigut amb força. La societat espanyola fa sis anys que pateix la depressió i l'elevada desocupació, i hi ha molts desitjos que s'acabi aquesta maleïda crisi, perdre la por i tornar a la normalitat.

Amb les dades de l'EPA és imprudent donar l'alta al malalt. Després de trimestres molts durs d'intensa destrucció d'ocupació, s'ha de valorar positivament que s'hagin creat 150.000 llocs de treball el trimestre passat. Aquesta és la mateixa xifra del segon trimestre del 2011, però el dimoni apareix en els detalls.

El sector industrial i la construcció van continuar destruint ocupació i tots els nous llocs de treball es van crear en els serveis. Dos de cada tres llocs de treball creats ho van ser amb contractes a temps parcial i un de cada dos es va crear a les Balears. Per tant, exceptuant les Balears, les altres economies segueixen en depressió.

Tot i així, es confirma que l'huracà va perdent intensitat. ¿Què ha passat perquè baixi la capacitat destructiva de la depressió? Principalment, s'ha aturat l'austericidi.El segon trimestre del 2012 es van destruir 67.000 llocs de treball públics, amb el seu impacte multiplicat sobre l'ocupació privada. El trimestre passat es va mantenir gairebé estable.

Les preguntes que sorgeixen són ¿quants llocs de treball s'haurien salvat si s'hagués suavitzat la dinàmica d'ajust l'estiu del 2011 com alguns vam demanar? I ¿qui assumeix la responsabilitat dels milions de llocs de treball perduts a causa dels errors de política econòmica?

L'altra raó ha estat el fort creixement del turisme internacional. Des de l'estiu passat l'arribada d'estrangers va anar caient respecte a l'any anterior, però les revoltes socials a Turquia, primer, i a Egipte, després, han desviat uns 700.000 turistes cap a les nostres costes.

I, finalment, les exportacions de béns han repuntat el trimestre passat, principalment pel fort creixement del Regne Unit. Les enquestes industrials europees anticipen que la millora pot continuar durant l'estiu. Però, com va advertir ahir l'FMI, «la recuperació europea segueix sent fugissera». Malgrat el repunt, el creixement de les nostres exportacions encara és el més baix des del 2009 i l'augment del segon trimestre ha compensat la intensa caiguda del trimestre anterior. Per tant, les nostres exportacions estan estancades des de finals del 2012.

No obstant, la restricció del crèdit és brutal i manté el consum privat i la inversió domèstica en depressió. Segons el Banc d'Espanya, el segon trimestre la caiguda de la demanda interna va ser de la mateixa intensitat que el primer trimestre. Solament al maig el crèdit a empreses i famílies va caure en 17.000 milions, l'equivalent a l'1,5% de PIB. Destaca la davallada del 30% anual del crèdit hipotecari.

Convé no oblidar que patim una crisi de deute que té poc a veure amb l'anterior recessió del 1992 i que la crisi de l'euro i la nostra incapacitat per devaluar en compliquen la solució. El problema és el deute extern, i el 2013 ha augmentat. La major part és bancari i el principal actiu dels bancs són vivendes que cada dia valen menys.

Els economistes sabem que un sistema bancari infracapitalitzat és la principal causa de la restricció de crèdit. Per això és urgent avançar en el sanejament bancari com ens ha recomanat l'FMI en l'últim informe sobre Espanya. La clau és atacar el deute de les famílies amb quitacions per aconseguir que es quedin a casa seva. La dació en pagament o l'embargament drenen recursos dels bancs i també expliquen la restricció de crèdit.

La crisi bancària i la depressió han contaminat el deute públic i també ha entrat en un camí d'insostenibilitat. El total ja supera el 90% del PIB, el dèficit segueix pròxim al 7% i l'ajust fiscal s'ha endarrerit però està encara pendent de ser executat.

Si a això hi afegim que les projeccions de deute públic per al 2014 de diversos països europeus superen nivells del 130% del PIB i que el projecte d'unió bancària a l'eurozona ha quedat limitat a la creació d'un supervisor únic que en cas d'incendi necessitarà el finançament i els diners dels estats per apagar-lo, convé ser prudent. La tragèdia grega està per resoldre, Portugal cada dia és més inestable i Itàlia també. Per sortir d'aquest cercle viciós necessitaríem creixements del PIB nominal, que inclou la inflació, del 5%. I aquest escenari a Espanya i a Europa ni hi és ni se l'espera.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Per tant, l'EPA confirma que el malalt millora dins de la gravetat. Però encara segueix empitjorant i no se li pot donar l'alta, ja que és vulnerable a recaigudes. I elBarcenasgateaugmenta la complexitat i la incertesa.

Professor d'economia d'Icade Busines School