Thiago Alcántara posa al costat de l’escut del Barça, a les oficines del club. /
La història ha de servir per no cometre els mateixos errors que s'han realitzat en el passat. ElBarça ha d'aprendre del que ha fet durant aquests últims anys. Tota una generació de futbolistes ha quedat engolida per la voracitat d'aquest equip. Els jugadors entre el 89 i el 91 han estat dilapidats per la força d'aquesta institució insaciable. Queden dos petits reductes,Montoya iTello, els únics exponents d'una sèrie de futbolistes que han anat cremant etapes fins arribar al primer equip.Alba és un altre cas, futbolista que va haver d'emigrar al València per consagrar-se com a professional.Fontàs, Bojan, Dos Santos, Cuenca, Bartra ¿està en camí si arriba un central¿ iThiago ¿màxim exponent d'aquesta generació que pivota en l'any 90¿, han de buscar la seva fortuna lluny delCamp Nou. La qualitat dels jugadors que formen l'actual plantilla, les decisions de l'entrenador, la línia que fixa la secretaria tècnica, l'aposta de la directiva o la mateixa falta de talent dels propis futbolistes¿ són factors que expliquen perquè s'ha dilapidat tota una generació. El Barça els ha engolit.
L'experiència viscuda ha de servir per no repetir els errors. La columna vertebral de l'actual equip envelleix a poc a poc. S'han de buscar els mecanismes adients per trobar un relleu que no suposi cap fractura profunda en una línia que el cruyffisme va fixar 25 anys enrere.Thiago Alcántara és el símbol d'aquesta generació engolida. Ara cal que el Barça no faci el mateix amb la següent fornada.Sergi Roberto, Rafinha iDeulofeu són els futbolistes que han de donar el relleu. Són els jugadors del 92 a 94, com Muniesa, que ja s'ha quedat pel camí. Després serà el torn pelsSamper, Grimaldo oCalvet. I així successivament. Cada dos o tres anys sortiran tres o quatre futbolistes amb nivell de primer equip. De la valentia dels tècnis i dels directius dependrà que no siguin una generació perduda. Ara toca salvarMontoya i Tello, i evitar que a Sergi Roberto li passi el mateix que Thiago. És simple: donar-li minuts, fer-lo partícep i que se senti imporant. Amb les cessions de Deulofeu i Rafinha, el club guanya un any perquè madurin. Esperem que el Barça planifiqui el futur pensant en ells, i no només a curt termini. Quin sentit tindria fitxar ara un davanter o un migcampista, si l'any que ve s'aposta pel de Riudarenes i el germà de Thiago? Cap.
