Bèsties bicèfales
"S'esgota la sorra del rellotge que ens separa d'un instant somiat: l'aparició de Messi i Neymar sobre el camp amb una mateixa samarreta"
Imatge de Messi i Neymar en el seu primer entrenament junts dilluns passat, 29 de juliol. /
Passa amb algunes de les millors coses de la vida. Amb el temps un oblida els dies d'eufòria i els plaers i acaba per enyorar la rutina, la placidesa quotidiana, la calma del dia a dia. És important recordar-ho just ara, quan s'acaba la tortura de l'aturada futbolera i s'esgota la sorra del rellotge que ens separa d'uninstant somiat: l'aparició deMessi iNeymar sobre el camp amb una mateixa samarreta.
Aquestabèstia bicèfala, ja ho deuen saber a aquestes altures, ha vingut al món a fer-nos feliços, ainstal·lar-se en la nostra memòria i, amb tota probabilitat, a cobrir-nos de títols. Resulta impossible determinar la quantitat de xiscles i art que potencialment bressolen aquesta esquerra i aquesta dreta, però a falta de records futurs, bé podem girar la vista enrere i recordar que aquesta joguina assassinano és la primerade què disfrutem.
Efectivament, encara que alguns insisteixin que les figures ens desestabilitzaran com si fóssim l'Eibar, convé recordar que si una cosa ens ha distingit en els últims 30 anys és la nostracapacitat d'ajuntarels talents més bons del món.Schuster i Maradona, se n'expliquen bogeries, a molts encara se'ls il·lumina la mirada, la seva sorpresa segueix fresca.Stóitxkov i Romário, els dos principals talents de l'època, aquells gols, aquella orgia permanent. Ens feien sentirel poble més afortunat del món, però per alguna raó, el que a molts ens va quedar en la memòria van ser les seves abraçades.
I no fa tant el nostre atac el conformaven el millorRonaldinho, Etoo i el primer Messi. Quins records. Allò va ser efímer, encara que grandiós. Més enllà de les seves exhibicions, del doblet, dels gols i les barbaritats que van protagonitzar, alguns encara recorden que a cada córner en contra, Frank els situava sobre la medul·lar; el camerunès al centre, la 'Bestia Parda' a la dreta, Ronnie a l'esquerra. Eraterrorisme futbolístic i la cosa feia efecte: els defenses rivals no pujaven al remat i quatre o cinc d'ells es quedaven a defensar, llançant-se mirades d'angoixa. Eren la viva imatge del pànic, sabien que s'enfrontaven a una històrica fusió detalent.
La primera imatge dela 'Bestia Parda' amb la 'Cresta Bruna' es va fer dilluns i ens els mostrava com dos obedients escolars. Però no us enganyeu: quan rodi la pilota,el món del futbols'aturarà per veure'ls i d'aquí 50 anys encara es recordarà que van arribar a jugar junts. I nosaltres, que no som l'Eibar i sí la catedral mundial més gran del futbol, podrem recordar les escenes domèstiques que ens van deixar i taral·lejar, una altra vegada, aquell vers:
I els turistes és fan fotos on tu i jo vam esmorzar /
Notícies relacionadesSón les coses bones de passar a l'eternitat
Post publicat al blogLa caverna blaugrana
