L'home normal
L'home normal és home en totes les accepcions de la paraula, i s'escarrassa a demostrar-ho en cada oportunitat que se li presenta. L'home normal aprofita qualsevol ocasió per reafirmar-se com a ésserdominant, agressiu, dur, insensible, competitiu i líder, però passa tots aquests estereotips de gènere pel filtre d'allò políticament correcte. L'home normal vol ser, és clar, políticament normal.
L'home normal veu en uns pits nus que es belluguen presos per l'eufòria de l'alcohol i el caliu d'una festa popular una invitació a l'abús sexual. Uns abusos que l'home normal excusa dient que treure's la samarreta en públic és una provocació per part de la dona, com si l'home normal tingués cap mena d'inconvenient a descamisar-se a la primera de canvi per demostrar la seva masculinitat.
L'home normal considera que agafar una dona pels cabells i colpejar-la contra la paret no ésviolència de gènere. L'home normal pensa que és un conflicte que s'ha sobredimensionat i per això manipula les estadístiques: a partir del 2014 només les dones que hagin estat hospitalitzades seran computables a les estadístiques sobre violència masclista, fet que podrà derivar-se en disminucions pressupostàries cap a aquesta lluita.
L'home normal ésheterosexual i dóna per suposat que tothom qui l'envolta ho és, s'ha acomodat en aquesta idea i li toca la fava trobar-se que la realitat no sigui aquesta. L'home normal encara pensa que els acudits sobre pastilles de sabó i cul contra la paret a les dutxes són divertits, els repeteix des de les classes d'educació física a la primària i probablement els recuperarà a les barbacoes d'homes normals amb cinquanta-i-tants anys.
El dimecres 17 de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar tramitar lallei contra l'homofòbiaa petició de desenes d'organitzacions LGTB. Paradoxalment, aquells representants polítics que més van insistir en la paraula “normal” i derivats per parlar de com s'havia d'abordar aquesta problemàtica van ser els del PP, que es va oposar frontalment a la llei, i els de CiU i Ciutadans, que hi van votar favorablement però ja han advertit que hi presentaran esmenes.
Notícies relacionadesEl terme “normal” és una faixa que tracta d'ofegar la diferència i construir un estàndard completament sintètic. Repetir amb insistència que cal tractar un afer “amb tota normalitat” no aconsegueix gaire més que remarcar que és un fet que escapa dels teus intents d'homogeneïtzar el món on vius. ¿Per què no deixem de dir que tractarem una qüestió amb “normalitat” per dir que ho farem amb “sensibilitat”? Potser perquè a l'home normal li fa certa por ser sensible, però cada cop més persones renunciem a ser homes i dones normals. Afortunadament.
