Anàlisi
La generació que viurà pitjor que ara
Qualsevol pot consultar elpower pointque va utilitzar la ministra d'Ocupació per justificar ara fa més d'un any la llei 3/2012 i posar-lo en relació amb les dades oficials. S'hi exposaven com a objectius de la reforma laboral: «Frenar en el curt termini la sagnia de destrucció d'ocupació», «posar les bases per a la creació de feina estable», «apostar pel treball de qualitat», «elevar les oportunitats de les persones desocupades, amb especial atenció en els aturats de llarga durada i els joves» i «modernitzar la negociació col·lectiva», entre d'altres.
Si observem què ha passat després de l'entrada en vigor de la nova normativa laboral aprovada a instàncies del Govern espanyol, trobarem com a resultat exactament el contrari del que es va dir perseguir. Les dades oficials de l'Enquesta de Població Activa situaven la desocupació el febrer del 2012 en el 23,8% i l'abril del 2013 en el 26,8%, sumades així 850.000 persones més al drama de la pèrdua del treball. Pel que fa a l'ocupació estable i de qualitat, ens trobem amb una tendència idèntica, segons indica l'informe de juliol del 2013 del Servei Públic d'Ocupació Estatal: en l'últim mes del qual es tenen dades només el 6,39% dels contractes subscrits van ser indefinits, xifra que és un 60% menys dels realitzats fa justament un any. Al mateix temps, no tan sols augmenten els contractes temporals firmats el juliol del 2013, sinó que s'accentua la tendència a una temporalitat encara més precària amb un 35% d'aquests contractes a temps parcial, una mena deminijoba l'espanyola. Així, les pròpies dades oficials ens situen en una realitat en què es destrueixen llocs de treball i es precaritzen encara més les relacions laborals.
Pel que fa a la negociació col·lectiva, l'últim any ha estat el que ha tingut un nivell més baix de firma de convenis de les últimes tres dècades i ens hem trobat amb una nova realitat en què fins al febrer del 2013 s'havien comunicat un total de 1.178 inaplicacions de convenis que afectaven més de mig milió de treballadors i treballadores. Mai abans havia existit tanta litigiositat judicial derivada de la interpretació respecte a la vigència de les normes pactades com aquest any i la que existeix en aquests moments. Si aquesta és la modernitat que defensava el ministeri, que tornin els clàssics.
Notícies relacionadesFinalment, per refutar l'argumentari sobre els suposats objectius de lacontrareformalaboral també podem observar que la desocupació de llarga durada va augmentar el 48,6% el 2012 i la desocupació juvenil el 3,2% el primer trimestre del 2013 respecte al mateix trimestre de l'any anterior, i es va situar en un dramàtic 57,2%.
Més enllà de les estadístiques i les dades, el més preocupant no és l'efecte de destrucció d'ocupació i la seva qualitat que incorporen els canvis laborals en el present, sinó les bases que es posen per a una nova realitat de futur en què el treball que es genera serà totalment precari. Ja no hem de parlar d'una generació que viurà pitjor que els seus avantpassats sinó de la generació que viurà pitjor que si mateixa.
