«El somni de la meva vida es va complir de jubilat»

Mara és un poble de la província de Saragossa, a 15 quilòmetres de Calataiud. Hi va néixer, el 1929, Amador Domínguez. Era el quart de sis germans d'una família de pagesos. Va estudiar primària, «poc i malament, perquè la guerra va estar pel mig», recorda. «No teníem diners, però de gana no en passàvem», afegeix. Als 14 anys va comprar un llaüt de segona mà, amb el qual van aprendre a tocar tots els de casa.

-¿Tocaven a casa o també en públic?

-Tocàvem al local del poble on es feia ball els diumenges, i també algun dia a la nit, a l'hivern, quan plovia i feia mal temps. Tocàvem fent relleu, l'un després de l'altre, i la gent, contenta perquè no hi havia res més.

­-¿Es volia dedicar a la música?

-M'hauria agradat, sí. Si hagués vingut a Barcelona de xaval, m'hauria pogut guanyar la vida amb la música i el cant, però quan vaig arribar aquí ja tenia 24 anys i em van trobar feina a la Seat. Primer hi vaig estar de peó, vaig fer molts cursets i vaig treballar de soldador i matricer fins als 57 anys, que van fer un ERO que em va anar molt bé.

-¿Va passar 30 anys sense tocar?

-Bé, vaig comprar un piano electrònic a una de les meves dues filles perquè aprengués a tocar i jo també en vaig aprendre.

­-Però ¿ni la seva guitarra ni el seu llaüt ja no sonaven en públic?

-Sí, sí que sonaven. Mira... Hi havia uns teatres a Barcelona, a Fontana n'hi havia un, al Poblenou un altre, llocs on es feienvarietés, i algun bar al Barri Xino on dos companys més i jo tocàvem la guitarra i cantàvem en directe. Anàvem a fer un got de vi i ens posàvem a tocar espontàniament temes de Pepe Blanco comEl gitano señorito, cançons típiques espanyoles. Sempre m'havia agradat molt la vida bohèmia.

-¿La seva dona no el va arribar a descobrir mai?

-No. Li deia que anava a fer hores extres a la Seat. Encara avui no l'hi he dit.

-¿I l'hi vol dir així, en aquesta entrevista?

-Sí, no m'importa. Ja ha passat molt de temps. I, des que em vaig jubilar, he tocat sempre.

-Ara toca en residències de gent gran i centres cívics, anima el ball dels de la seva generació amb sarsueles, pasdobles i cançons de Chenoa, Bisbal o Chayanne. ¿Ho balla tot, el seu públic?

-Els que poden, sí. D'altres es posen a cantar. He vist molta gent plorar d'emoció pels records que els porten les cançons. He escrit dos pasdobles, un en homenatge a Calataiud i l'altre al meu poble, Mara, on tocaré ara a l'agost, perquè els avis ballin en una xocolatada que s'hi fa cada any. Jo sóc gairebé ateu, però sóc confrare de la Germandat de Sant Roc al meu poble. Som més de cent.

L'Amador també ha protagonitzat esquetxos a la ràdio i la televisió. El guionista Jordi Moltó va descobrir la profunda veu d'aquest veí de Nou Barris a la màquina del cafè al costat de l'estudi de Ràdio Gràcia, a l'edifici on Amador tocava el seu teclat. I el va fitxar per gravar la seva primera falca d'humor. A la tele va estar aLa escalera mecánica (TVE),Crónicas marcianas(T5) i aTonterias las justas(Cuatro).

-¿Li va agradar l'experiència?

-Molt. Ara puc dir que he disfrutat més de jubilat que en tota la meva vida, perquè ara puc dedicar-me a la música i he pogut fer d'actor, he fet riure la gent, i als casals i les residències fent el que m'agrada faig una obra de caritat. M'emociono quan veig que disfruten amb el meu teclat. També participo en un grup de rondalles i un altre d'havaneres al meu barri, la Guineueta. El somni de la meva vida es va complir de jubilat. Cada dia surto de casa per anar a assajar.

Notícies relacionades

Síndrome post Sant Jordi

La munició de Pedro Sánchez

-A més de la música, ¿quines altres aficions ha tingut en la vida?

-Ui, he estat molt mogut. He jugat a tennis i, moltíssim, a pilota a mà -frontó-. Al poble ja vaig començar a jugar-hi, i a Barcelona vaig continuar jugant-hi i vaig participar en els campionats d'Espanya d'Educació i Descans, per a empreses, que es feien en diferents ciutats. El tennis m'agradava, però més la pilota a mà. Per això tinc les mans deformades, que per tocar la guitarra no va gaire bé, però el cap és el que mana.