COMPETÈNCIA EN LA LOTERIA. en contra
Un error tècnic, social i polític
El propòsit del Govern de crear una grossa catalana és un error tècnic, social i polític. En aquest context de crisi brutal, no sé si es tracta d'una nova cortina de fum o d'una fugida endavant. El que és segur és que es tracta d'una nova improvisació. De cop han recordat que a Catalunya hi ha una empresa pública de joc, i sense cap estudi econòmic (que se sàpiga) ni previsió d'ingressos han decidit posar un altre joc en un mercat sobresaturat.
Tècnicament és un error perquè al nostre país no hi ha prou massa crítica per crear un joc nou que ha de competir amb els ja existents. El mercat del jocpassiuestà saturat, i loteries tan consolidades com la grossa de Nadal i tots els jocs de l'ONCE i la resta de l'oferta estan en decreixement.
La Generalitat atribueix la caiguda d'ingressos de les seves loteries a l'alt nivell de competència en el sector i a la conjuntura econòmica, i espera remuntar el vol amb la idea d'aquesta rifa. Per contra, la ciutadania demostra tenir sentit comú i en època de crisi juga menys, gasta menys en jocs d'atzar, més enllà que els poders públics catalans hagin arraconat les polítiques de joc responsable, en un altre moment pioneres a Europa. I mancats d'imaginació i de voluntat política per obtenir ingressos, potencien el joc en comtpes de desenvolupar una fiscalitat més justa i progressiva.
Notícies relacionades¿Quin és el missatge que donen a la ciutadania? Per un costat li diuen que jugui més perquè jugant la seva vida canviarà i millorarà, i per un altre que les polítiques públiques de l'Estat del benestar que haurien de sortir dels pressupostos les cobriran amb els percentatges que esgarraparan a la loteria.
És una perversió democràtica instal·lar el discurs que aquí es podran basar una gran part dels programes d'atenció a la infància. Si aquesta nova loteria fracassa o no té l'èxit que els seus promotors esperen -i m'atreveixo a aventurar que serà així-, ¿serà responsabilitat de la ciutadania catalana, per no haver jugat prou, que no es puguin fer polítiques de benestar social per a la nostra infància? L'error polític està servit.
