La bellesa de les lletres, la maldat de les paraules

¿Us heu parat a pensar en el més indispensable per poder ser ciutadà d'aquest lloc anomenatmón? Potser ara esteu pensant en els diners, el menjar, els amics, la família o altres coses que no són del tot indispensables però que sí que han calat enormement en aquesta desgastada societat.

Segur que no heu pensat en leslletres. Aquella forma perfecta que dóna lloc als fonemes d'una llengua. Sí, són elles, les lletres, el que més sentit dóna a l'existència de l'ésser humà en aquest planeta. Penseu-ho, és el que ens dóna lloc, la lletra, el que marca el compàs de la nostra vida i una fidel companya.

La lletra és bella, dolça, té una forma perfecta i sempre hi és, quan és més necessària. Et delecta per formar-te dubtes, alegries, tristeses, caigudes i pujades, alleujament, esperança, tendresa i milers de sensacions que ens envolten diàriament. És el que ens guia. La lletra sempre hi serà, serà una bona amiga, i et donarà tot l'instrumental per poder viure, per saber viure.

Ella sempre té laraó, sempre sap el que és correcte i el que no. Però la resta depèn de tu. La lletra és bella, però la paraula malvada. La paraula és capaç de portar-te del moment més àlgid al pur infern en menys de dos segons. La paraula és capaç d'emportar-se persones del teu costat, de fer que fugin, perquè ella, la malvada paraula, no t'ajuda, no és fidel companya. Et fa crear pors, ficar la pota amb les persones més especials, i et fa difícil la teva existència. Són dolentes. La lletra, en canvi, et dóna l'instrumental perquè tu formis la teva pròpia melodia, perquè les uneixis bé per formar la melodia que hagi de sonar sempre, la resta de la teva vida. Per formar la melodia de la teva vida.

Laparaula és traïdora, t'ajuda a crear obstacles esmolats, dolorosos i impossibles d'esquivar contra els quals caus al buit, anomenats pedres. Et fa caure en l'error més absurd per no mesurar-les, per maltractar les lletres, per no obeir-les. Les lletres són les nostres aliades, sempre seran fidels, les tindràs aquí recolzant-te perquè sàpigues sempre què és el que és correcte i el que no ho és. Són sàvies, són una via d'escapament contra la injustícia i contra el dolor, la lletra et desfoga i et plora, és magnífica per la seva forma esvelta, per la seva tendresa a l'hora de combinar-se i per com tracta l'ésser humà.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les hem de respectar sempre, fer-ne les nostres companyes de viatge, i no obviar-ne mai el talent. Aliem-nos amb elles, respectem-les i valorem-les, elles hi són, i són les úniques del món que no ens claven un punyal, elles sempre donen una altra oportunitat.

Gràcies, dolces companyes.