S'ha acabat l'estúpida pregunta dels mediocres: ¿què és jugar bé?

D'aquí pocs dies comença a rodar la pilota en les lligues europees i les expectatives són les millors. A diferència d'altres anys, els somnis són diferents. Tinc la sensació que el món del futbol en què em sento bé es fortifica, per un final de l'anterior temporada que es va acostar més que mai al bon gust.

Hi ha lligues que ja desperten tantes expectatives que produeixen una ansietat que només se sent quan aquest bell joc ens convida a disfrutar de la passió, la que apareix quan els escenaris esperen equips que ens ajuden a emocionar-nos. Ja fa alguns anys d'aquella malintencionada discussió entre què és jugar bé o jugar malament, contestada de manera contundent pel Barça dePep Guardiola, no únicament pel resultat sinó per la manera de buscar-lo. Ordre i aventura, idees clares i fermes, caràcter i compromís amb un estil que sempre el va acostar a la bellesa.

Podem dir que aquella brisa del començament es va transformar en un vendaval que va arrasar tantes mentides i totes les misèries i les trampes que aquest joc havia patit. No sé si tot va canviar, però, almenys, a molts els va ensenyar el camí de buscar amb qui ser feliç en un estadi, i tot va anar millor.

Aquest món del futbol, el seu públic, va anar sentint que hi havia coses que estaven canviant. No era només el Barcelona; altres equips jugaven bé. La Lliga era diferent, hi havia un contagi, a vegades per l'estil, altres per la manera de trobar-lo, i la realitat ens deia que tot era millor. També l'estil, la idea, guanyava el Mundial, l'Eurocopa i destruïa l'estúpida frase dels mediocres que preguntaven: ¿què és jugar bé?

També Alemanya juga bé i és terriblement atractiva. No solament el Bayern Munic i el Borussia Dortmund. La Lliga en si és millor. Anglaterra no és més la dinàmica del contraatac i les centrades, també juga bé.

La pilota apareix en la seva real transcendència, supera les sèries de 500 abdominals, els pesos, les carreres contínues de 50 quilòmetres, les 100 passades de 400 metres en velocitat; la pilota ha tornat a ser el més important en els entrenaments i en el joc. La pilota, agraïda i lluny del maltractament, comença a passar d'un peu a un altre portant alegria a qui la domina i no la maltracta.

No es parla de força com una expressió de joc, és la força del talent que recobra amb la seva presència el somni d'apassionar-se. Alguna vegada havia dit: «Si és veritat que la inspiració són àngels que van volant pels estadis per posar-se sobre aquells que persegueixen la bellesa, a Sud-amèrica els estem fent fora a cops de pilota». Avui sento que se n'estan anant a Europa, gairebé cap vola per Maracaná, Monumental o Centenario; gairebé segur que deuen haver anat a Alemanya, Espanya i, per què no, a Anglaterra, esperant que Itàlia s'animi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Guardiola,que sempre és una invitació per a ells, debuta al Bayern. Tasca dura i apassionant, dura pel temps i apassionant per la seva idea. És més difícil trobar l'equip des d'una idea tan audaç. El tema, suposo, és detectar com més aviat millor fins on arriba la intel·ligència de cada jugador.

Els jugadors intel·ligents s'organitzen des de la llibertat; els altres, des de la disciplina. Quan es troben aquests elements, apareix l'equip i es fa forta la idea.