La Lliga en un tovalló

I fins aquí el desert i la desubicació.Torna la pilota, tornaMessi, torna la millor alienació social inventada per l'home modern. I amb aquest rodó moment de felicitat també arriba l'ocasió de mullar-se i fer un d'aquests vulgarsexercicis de futurologiaque invariablement acaben en vergonya, excuses i enrojolament.

Però no siguem covards. Com als porcs els encanta rebolcar-se en el fang, alsfutbolersens agraden lesprofecies. I més que cap altra, les que fem amb els ulls brillants al costat d'untovalló de bar on hem disposat, amb la mà tremolosa per l'emoció,l'onze del nostre equip.

Siguem sincers. És veritat que a l'eix de la defensa hi ha un no-res, a penes confortat per una taca d'oli de l'entrepà de pernil, però almenys aquest buit queda entreValdésiBusquets, i ben a prop hi apareixAlves. Les quatre lletres deXavino figuren aquí desgastades, ni cansades, ni saben res de tendons crispats.

És increïble el que hi ha a la part esquerra del paperet, on un llegeix amb enorme pessigolleig subabdominal'Alba, Iniesta, Neymar', i en aquell altre raconet recuperem la fe enAlexis(¿què seria del futbol sense l'amor a les causes impossibles?) i a dalt, embolicat en el maldestre dibuix d'unaestrella, hi ha l'amulet que ens fa sentir únics al món ielegits de la història, aquí, al costat d'una mica d'espuma de cervesa, aquí campa eldorsal 10. I en aquest precís instant, l'oracle parla a través de la nostra eufòria.

I ens diu que l'Atleti és cosa seriosa, que el 'triceratops' de Simeone segueix allà, però que sense Falcao i amb Villa és molt menor, i que difícilment aspirarà a colar-se en el duel de sempre. I que per tant, som nosaltres o 'La Banda'. I que és veritat que amb aquestadirectiva incapaç i rancorosa no podem comptar per impulsar l'equip, i que aquí hi sortim perdent respecte a un Florentino obsessionat amb la victòria, que, dins dels seus deliris, fa tot el que pot.

I si bé nosaltresarribem de guanyar la Lliga i el rival d'un altre any de fracassos, l''efecte Tata' iguala la fam que hi ha en un costat i en l'altre. I també intuïm que, malgrat el desastre comès amb Valdés, i l'adéu d'Abidal i de peces clau del cos tècnic, al nostre vestidor hi segueix manant un grup degent sana i competitiva amb un cert sentit de la civilització, mentre que els diferents comandos armats d'aquella altra casa s'aboquen a la difícil digestió del 'postmourinhisme'.

I al final del nostre trànsit endevinatori, ens queda, arrugat però triomfal, eltovalló, i en aquest trosset de paper translúcid hi apareixennou noms (i dues taques)que, fins i tot malgrat l'euga, són senzillament superiors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En uns mesos, evidentment, l'atzar del joc i el milió de detalls que entren en joc faran saltar pels aires qualsevol pronòstic per avergonyir-nos un any més.Fins llavors, mig acluqueu els ulls, alimenteu somnis salvatges idisfruteu del vostre tovalló.

Post publicat al blog La caverna blaugrana.