Vine tu i llepa'm el cos

Em disposo a fer-ho. Em disposo a escriure sobre 'Campamento de verano'. I creguin-me, no és anodí que ho faci. El format deTelecincofa setmanes que roba l'atenció dels mitjans davant l'assossegada actualitat estiuenca, venent un reguitzell de polèmiques sintètiques, planificades i explotades de manera que es prostitueix completament el significat de la paraula 'telerealitat'.

Així doncs, el programa més cutre i caspós al qual ha donat aixopluc mai la televisió espanyola està salvant l'estiu a la seva cadena però també a bona part de la premsa espanyola, àvida de titulars morbosos pensats per ser llegits en banyador. I que consti que ni tan sols parlo de teleporqueria, no vull entrar en el debat sobre aquest terme. Però si s'observa la factura del producte, no hi ha dubte que el programa està concebut i produït des de la simple i mera mediocritat, grollería i immundícia.

'Campamento de verano' ha aconseguit convertir totes les seves polèmiques en continguts molt més interessants que els generats pels mateixos concursants. Aquesta manera de fer no és nova, hem pogut observar-la en altres programes com'Gran hermano'i altres 'reality shows'. No obstant això, 'Campamento' estableix un precedent ja que pràcticament tota la notorietat del format s'ha aconseguit gràcies a la discussió sobre la seva ètica. Estem davant d'un 'meta-reality', o fins i tot m'atreviria a dir un 'anti-reality', on la realitat és el menys important. 'Serà aquest el futur de l'entreteniment televisiu si es deixa en mans de la productora de'Sálvame'?

L'endemà de l'inici del programa, diverses associacions d'escoltes van criticar que s'utilitzés aquest terme per referir-se als concursants perquè es denigrava el seu moviment. Gràcies a l'empenta d'aquesta primera notícia i a la participació de l'escriptora Lucía Etxebarria en el concurs, Telecinco va poder donar un bombo immerescut a un programa que podria haver passat perfectament inadvertit per a l'audiència per la seva producció 'low cost' i el baix perfil dels seus famosets, fitxats a contrarellotge. La jugada de comptar amb una concursant aliena al món del 'reality' i els seus xocs amb personatges més acostumats a la carnassa televisiva van portar Telecinco a allargar l'agonia de la Premi Planeta fins a convertir-la pràcticament en la protagonista del format.

La motivació econòmica d'Etxebarria per entrar al concurs va ser àmpliament qüestionada i discutida des de la cadena, com si el mateix programa reconegués indigne concursar-hi. Un cop es va produir l'inevitable abandonament, l'escriptora va seguir sent la principal atracció del format després de saber-se que interposaria denúncies contra alguns participants del concurs i contra l'organització. No és cap secret que rebre denúncies és un 'guilty pleasure' per a la cadena de Mediaset que, lluny de preocupar-se per les conseqüències legals que aquestes puguin tenir, converteix els processos judicials en passarel·les de morbo que alimenten de continguts la seva sobretaula.

Però amb l'abandonament de l'escriptora la carnassa es desplaçava a altres programes de la cadena i calia seguir alimentant 'Campamento'. Per això van reclutar com a substituta una participant de 'reality shows' que prometia ser molt més dòcil als capricis del format. Al cap de pocs dies d'entrar-hi, la canària Noemí rebia una dolça reprimenda i era empastifada amb xocolata ' la concursant és al·lèrgica a aquest aliment ' i convidant els altres concursants a llepar-la fins a deixar-la lluent. He vist el vídeo en repetides ocasions i encara no he aconseguit comprendre si l'organització justifica aquesta vexació com a premi o com a sanció. Els conceptes de gratificació i càstig, així com la mecànica del concurs, són prostituïts constantment en aquests formats en favor d'allò que se li vol mostrar a l'audiència en cada moment.

Llavors es va desencadenar la catarsi. La 'gran germana' Noemí Merino, que ja havia acceptat en altres ocasions entrar en jocs tan o més denigrants en programes de perfil similar, va considerar en aquesta ocasió que s'estava atemptant contra la seva dignitat com a dona. En un inesperat exercici de seny, la càndida concursant es va adonar que no estaven rient amb ella sinó d'ella, i va esclatar en llàgrimes interpel·lant el presentador: “Si vols que em llepi algú, vine tu i llepa'm el cos”. Aquesta frase hauria de quedar gravada per als annals de la història de la televisió. No se m'acut cap expressió que sintetitzi millor una condensació tan gran de masclisme, mal gust i desvergonyiment. Telecinco va rectificar posteriorment i va demanar disculpes a la concursant. Això sí, ho va fer en directe, en 'prime time', i convertint el vídeo del bany de xocolata i el de la disculpa en continguts destacats al portal web de la cadena.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Arran d'aquest i d'altres conflictes, diverses associacions han exigit als anunciants la retirada de la seva publicitat al programa pel seu tracte denigrant i vexatori amb les dones. Com va passar amb 'La Noria' després de l'entrevista pagada a la mare d''El Cuco' el 2011, diferents marques ja s'han desmarcat de 'Campamento de verano'. El problema és que per cada empresa que s'ha retirat, s'ha generat un nou impacte sobre el programa a les pàgines d'actualitat, perpetuant una condició de fet noticiable que el concurs mai va merèixer. Pocs dies després de començar la fugida d'anunciants i molt poc abans de la publicació d'aquest article, el programa ha tornat a ocupar titulars després d'expulsar un concursant gallec per incloure comentaris masclistes al pregó de les festes del poble de Mombeltrán. Menció d'honor al perspicaç personatge de Mombeltrán a qui se li va acudir cedir aquesta comesa als controvertits exploradors de 'Campamento'. El vídeo del pregó ja té centenars de milers de reproduccions.

@David_Bel | http://davidbel.es