Urgent: nou crit a favor de la refundació del Sistema de les Nacions Unides

És inadmissible el que passa: Egipte, Síria, Somàlia, nous assentaments a Cisjordània, al mateix temps que s'inicien les enèsimes converses de pau... I Europa, acovardida, intimidada, obcecada per les primes de risc i els equívocs 'repunts' econòmics, fent una vegada més el ridícul i demanant "contenció", després de no haver sabut jugar l'alt paper que li corresponia en les respectives crisis i convulsions.

Darrere de l'escenari, els mateixos grans poders. Els que van afavorir que es resolgués de la manera abominable en què va tenir lloc l'enderrocament del 'líder' Gaddafi; els que van presenciar impàvids la caiguda del president Mubàrak --que va cometre al final el greu error de marginar els 'germans musulmans'-- i han contemplat aparentment atònits el cop d'Estat que el president Mursi, cometent la mateixa equivocació que el seu predecessor, no va saber evitar formant un govern provisional d'unitat nacional amb la nombrosa i incontenible oposició...

I a Síria, ¿qui són en realitat els insurgents? Com era previsible, cap de les "instàncies oligàrquiques" del neoliberalisme pot aclarir el que passa. I segueix la confrontació amb quantioses víctimes civils i efectes "col·laterals" de tota índole.

A Somàlia, després de més de 20 anys de prestar serveis humanitaris exemplars, els "metges sense fronteres" anuncien la seva retirada, perquè ja són moltes les morts que els "senyors de la guerra" han infringit als que els alleujaven. Però Somàlia igual que Darfur, interessa poc als líders mundials actuals. Uns bons caladors... i poc més. Només gent, molta gent... però aquesta no és paraula que figura al diccionari dels del "gran domini".

¡Per fi s'aconsegueix una nova ronda de converses de pau entre israelians i palestins! Sempre que es parla de nou d'aquest procés de conciliació penso en Yitzhak Rabin... ¡Ja estava! Iàssir Arafat es va aixecar --Rabin acceptava la cocapitalització de Jerusalem-- i el va abraçar... ¡Per fi després de 50 anys!... Als pocs mesos, un tret a la nuca... El mateix destí que Anuar al-Sadat... Doncs bé: el primer ministre Netanyahu, amb una animadversió a qualsevol possibilitat de trobada efectiva està tristament i reiteradament acreditada, decideix aigualir qualsevol sentiment d'esperança aprovant la construcció d'uns quants centenars més d'"assentaments" en territoris palestins...

¿I com reacciona Europa? Obviant qualsevol crítica i "observant" amb interès..! Encara sort que la UE compta amb l'eficient --en invasions tràgiques-- exprimer ministre britànic Tony Blair com a representant del "quartet". ¿Deu ser de música macabra?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No hi doneu més voltes: només una urgent refundació del Sistema de les Nacions Unides, en què es complís el que establia la Carta --"Nosaltres, els pobles... "-- i tingués una Assemblea General amb la meitat de representants d'Estats i l'altra meitat de representants de la societat civil, amb tres Consells Executius --de Seguretat, Socioeconòmic i Mediambiental-- sense veto però amb vot ponderat, podria resoldre els grans reptes que, per la seva naturalesa i àmbit, són propis d'una organització multilateral.

El president Obama, amb el suport d'alguns líders que encara compten amb la visió i la intrepidesa, i del creixent poder ciutadà que, presencialment i virtualment, es mobilitzarà a escala mundial en un gran clam popular, podria, en el seu segon mandat, repetir la gesta del president Roosevelt... però comptant ara amb la gent, amb els "pobles" .