Les rebaixes de Josep Rull

El secretari d'Organització de CDC i etern candidat a l'alcaldia de Terrassa, Josep Rull, ha xifrat en el 50% la participació necessària per donar credibilitat i validesa a la que, en el seu dia, hauria de ser la consulta sobre el futur de Catalunya. Rull sosté que aquest percentatge, malgrat ser escàs, seria suficient per aconseguir l'atenció i el reconeixement internacional.

Doncs bé, observant les seves afirmacions tot sembla indicar que Josep Rull s'ha apuntat a les rebaixes d'estiu. Tot just fa un parell o tres de mesos la cara amable del règim convergent i avui presidenta en funcions, Joana Ortega (Unió), va manifestar que per esdevenir prou legítima i indiscutible la participació a la consulta aquesta hauria d'aproximar-se a l'obtinguda en les darreres eleccions autonòmiques del 2012, és a dir, al voltant d'un 68%. En què quedem?

En honor a la veritat cal dir que Josep Rull , forjat a les joventuts de CDC, és un xicot voluntariós i amb una trajectòria parlamentària més que acceptable però, darrerament li toca jugar en el seu partit un paper que no és gaire galdós.

L'hem vist fer de dolent contradient Duran i Lleida, fuetejant adversaris i, enguany, abaixant el llistó participatiu un 18% per sota del que va marcar la vicepresidenta. I tot això al temps que reescriu el compte de la lletera pel que fa al procés consultiu.

I és que Rull, amics meus, tira pel dret. No es para a pensar en els entrebancs ni d'aquí ni d'allà. Rull juga com si Unió no existís i menysté els suggeriments de Duran. Rull especula creient en la bondat intrínseca i desinteressada d'ERC. Rull ignora que els seus antics socis avui governen a la Moncloa i no s'estan per brometes i, en el bell mig d'aquest panorama, s'atreveix a dir que el Tribunal Constitucional no podrà tombar la nova llei de consultes catalanes malgrat que, en el seu fur intern, sap que això és possible.

Per reblar el clau en un triple salt mortal, el secretari d'Organització de CDC, fins i tot s'aventura a dir-nos com ha de ser de clara i diàfana la pregunta. Rull... El voluntarisme pueril d'en Josep no tindria gaire més importància si no fos perquè parla com a secretari d'Organització del partit que diu governar Catalunya. Ep! Dic governar perquè, ja em perdonaran, el que fa el govern d'Artur Mas no és governar si no agitar Catalunya. I l'agita tant que molts sospitem que corre el perill d'acabar devorat, xuclat, pel mateix remolí que ha ajudat a crear.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tot això succeeix mentre la tele governamental dia sí dia també ens descriu com de magnífica serà la cadena humana de l'11-S. Escoltant Rull, Boi Ruiz, Felip Puig o Rigau hom pot arribar a pensar que Catalunya és Shangri-la. Aquí no hi ha atur, ni crisi ni problemes socials. El Govern de Mas tot ho fa bé i el que no funciona és culpa de Madrid. I és en aquest món feliç on el bonàs de Rull pot jugar a les rebaixes -malgrat Joana Ortega- i a la política ficció, perquè aquests que avui ens governen no detecten altres problemes en què pensar.

 El blog de Joan Ferran