A FAVOR
Val més prevenir
El problema de l'islamisme radical és molt complex. Els exemples viscuts, que ens porten des d'estructures organitzades i jerarquitzades com Al-Qaida -amb atemptats com el de l'11-S- fins a cèl·lules que actuen com a referents i s'autoactiven -com les que van cometre l'11-M-, grups radicalitzats com els que planejaven l'atemptat al metro de Barcelona o fenòmens com els recentment aparegutsllops solitaris, obliguen a una àrdua tasca als diferents cossos que tenen encomanats serveis d'informació.
Que Catalunya és un focuscalentho afirmen tots els serveis secrets mundials. Ho és probablement juntament amb Bèlgica, un dels punts més perillosos d'Europa. Les tasques d'infiltració d'efectius policials són lògicament més difícils per qüestions purament ètniques, i queda per això l'obtenció d'informació per altres vies, entre elles el seguiment i control d'aquells grups que poden aparèixer com més radicalitzats.
El límit ha d'estar sempre en el respecte als drets fonamentals, però no oblidem que només una tasca d'informació molt bona és la garantia que no s'acabin produint injustícies, inclusivament entre la mateixa comunitat musulmana, majoritàriament pacífica.
No es pot caure en la demagògia de voler seguretat i exigir operativitat si abans es critiquen les tasques d'informació que tots els serveis d'informació del món realitzen. Les actuacions policials que eviten atemptats requereixen sempre una tasca prèvia d'obtenció de dades, seguiment de persones i anàlisi d'estructures.
El control de persones que poden manifestar signes externs d'acceptació de criteris radicals de l'islam pot portar a la localització de focus violents on la cultura de pau no està arrelada.L'islamisme radical considera l'existència d'una autèntica guerra contra Occident. Una guerra unilateral que es canalitza mitjançant accions terroristes on, al contrari que en les guerres convencionals, uns maten i altres moren, uns no estan sotmesos a regles i altres es regeixen pel que marca un Estat de dret. Desgraciadament, el terrorisme en general ja ha causat bastant de dolor per pretendre ara posar a la picota els que ens protegeixen.
Respectant sempre els drets, és necessari un exercici de responsabilitat. Per a això hem de confiar en els Mossos, en la Guàrdia Civil, en la Policia Nacional, en els serveis d'informació, en jutges i fiscals. Perquè, com diu el vell refrany, val mé prevenir que curar.
