Els actius en l'esport
Valor de no ús, Barça i Madrid
En l'economia dels clubs hi pesen elements intangibles que tenen a veure amb la seva forma d'actuar
L'any 2001, coincidint amb l'arribada dePau Gasol a la NBA, els propietaris de la franquícia Vancouver Grizzlies van decidir traslladar-la a Memphis donada la insuficient assistència d'espectadors als partits de l'equip canadenc. Aquesta pràctica és habitual en l'esport professional americà i gairebé inexistent en el futbol europeu, fora d'excepcions com la conversió del Ciutat de Múrcia en el Granada 74 CF el 2007.
En el cas americà, aquests trasllats també acostumen a estar associats al possible finançament públic dels estadis o pavellons per part dels governs locals. Això ha generat a nivell acadèmic i mediàtic un important debat sobre la justificació econòmica d'aquestes actuacions públiques. L'evidència dels estudis d'impacte econòmic (augment dels ingressos, creació d'ocupació) hi és contrària en la majoria d'ocasions, encara que s'argumenta que podrien justificar-se per altres motius que facin que els habitants del lloc on juga un equip puguin recolzar aquest finançament. En concret, per aspectes no mesurables i intangibles, com la identificació amb l'equip o l'orgull cívic, no associats a l'assistència als partits. És el que es coneix com a valor de no ús.
L'existència d'aquest valor sembla inqüestionable veient el que representa un equip de futbol en la vida dels residents en una àrea geogràfica, cada vegada més global. Aquest valor de no ús podria assimilar-se almés que un cluben el cas del Barça. Encara que el seu mesurament no és fàcil, en el cas americà són diversos els estudis que han intentat quantificar la seva importància a partir de la disposició a pagar per part de la gent per evitar la desaparició o el trasllat d'un equip. En el cas espanyol, fins on conec, l'únic estudi existent, en el qual vaig participar amb dos professors de la Universitat de la Corunya, es refereix al Deportivo de la Corunya i va ser publicat el 2011 al Journal of Sports Economics.
Malgrat que les anàlisis basades en la disposició a pagar tenen limitacions i supòsits, la seva evidència és rellevant i útil en moltes ocasions. En el cas del Deportivo, el 2003 el valor de no ús representava més del 80% del que la gent estava disposada a pagar per evitar la desaparició del club -hipòtesi no menyspreable en aquells moments-, encara que era clarament inferior al deute que el club tenia llavors.
Això posa de manifest que en el comportament econòmic dels clubs l'objectiu que intenten maximitzar no només ha de tenir com a argument una probabilitat d'èxit desitjablement subjecta a l'equilibri pressupostari, sinó també, ja sigui com a argument o com a restricció, els aspectes associats a aquest element intangible, el valor de no ús. Uns aspectes que fonamentalment tenen a veure amb la manera d'actuar i els valors que representa el club.
Per això és important conèixer quins són aquests valors i aquestes formes, i és d'interès la percepció que d'ells tenen aquells que no són seguidors d'un club sinó d'un dels seus rivals. Encara que la seva opinió pugui estar esbiaixada, ho estarà just en la direcció oposada a la dels seguidors del club. En aquest sentit, crida l'atenció i és significatiu el contingut d'una columna d'opinió del director del segon diari esportiu més venut d'Espanya, el 12 de març passat, després de la remuntada del Barça contra el Milan a la Champions League. L'autor va comparar els estils de remuntar del Barça i el Madrid. En relació amb el conjunt blanc va indicar: «(...) una estratègia per inflamar el públic i intimidar el rival (...). Les tres primeres pilotes que agafés el rival, falta dura; la primera falta del rival, cinc a abatre'l i cinc a acovardir l'àrbitre (...), fet queValdanova descriure amb l'expressiópor escènica». Sobre l'equip blaugrana va escriure: «El Barça no va ser mai així, i el d'ara menys (...). Jugant bé, sense necessitat de buscar el tercer gol abans que el segon, també es pot remuntar».
És evident que les formes i els valors associats a cada equip són diferents. Em quedo amb els que s'assignen al Barça i no amb els que alguns qualifiquen com a comportament «professional» i que entren de ple en el terreny del que és antireglamentari i antiesportiu.
Les formes i els valors són, juntament amb l'èxit, els grans actius de les institucions esportives i els ingredients bàsics de la imatge que transmet el club. Per això és necessari que totes les instàncies, des de la directiva fins als socis i seguidors passant pels professionals que hi presten els seus serveis, actuïn d'acord amb aquests valors. L'important és la institució, que és la que engrandeix els que en formen part, i no al contrari com sembla que creuen alguns. S'ha de saber estar i no estar, actuant d'acord amb els valors de la institució, fet que no significa que no hagin d'existir crítiques constructives i opinions diferents.
