Si us plau... aneu per feina i no emprenyeu...
¡No m'ho puc creure! Observo amb disgust com alguns dels meus companys de pensament polític inverteixen el seu temps a tirar-se els plats pel cap. Uns ho fan mitjançant escrits feixucs de difícil lectura fins i tot per a iniciats. Altres treuen l'espasa flamígera i expulsen del paradís (sic) als àngels dolents i els serafins díscols. Fi del primer round. Fins aquí la partida de ping-pong encara té un cert sentit, perquè el joc de la rèplica i la contrarèplica és saludable. Però, ¡ai! Mala cosa quan la legió de silents esmola la ploma per criticar a d'altres. Sí. ¡No m'ho puc creure! No comprenc com alguns, oblidant o obviant la feina opositora que se'ls ha atribuït, malbaraten energia criticant els companys i cercant dels seus afins un retuit. I el que encara entenc menys és com aquest estol d'articulistes no s'adonen que els veritables adversaris polítics els ofereixen, com mai, finestres i altaveus per difondre el seu enuig partidari.
Ni a Catalunya ni a Barcelona estem al país de les meravelles. Amb la quantitat ingent d'errors polítics que fa l'ajuntament de la ciutat comtal, sembla mentida que la veu del principal grup de l'oposició a penes s'escolti. Amb un govern de la Generalitat que prorroga pressupostos, que és campió de retallades, amb un president captiu i amb un govern central fètid... ¿Com pot ser que la ploma, la veu i el pensament d'alguns s'entretingui a criticar companys? No m'ho puc creure i n'estic fart. Feu el favor d'exercir d'opositors on calgui intentant que aquest espai que us ofereixen determinats mitjans de comunicació esdevingui un altaveu per exigir mesures polítiques favorables al ciutadà, no pas per assenyalar amb el dit i criticar els amics.
Convé que cadascú assumeixi el seu rol i el seu paper en l'escenari polític d'aquest país que cada cop és més complex. Tothom té dret i pot opinar, exigir i matisar, ¡faltaria més! Però, també és obvi que els grups que marquen posició i criteri ho fan des d'altes quotes d'unanimitat. I, per cert, en els partits democràtics la unanimitat no prové de la floritura literària d'un lletraferit ple de mal humor o despit, si no dels acords assolits després d'un debat congressual profundament democràtic. Debat que implica acceptació per part de les minories de la decisió de les majories, i també el reconeixement de l'autoritat dels òrgans de direcció triats democràticament.
Espero i desitjo que tots i cadascun dels opinadors que s'han prodigat aquests dies siguin capaços, en un futur immediat, de defensar polítiques en positiu similars en extensió i temps a l'esmerçat a criticar els companys.
Aneu per feina, si us plau. Menys mirar-se el melic i més fer feina.
