Diversitat i cultura

Un país sense cultura és un país sense cara. La cultura no és despesa, sinó inversió pública. Ja està àmpliament demostrat que la política cultural pot ajudar al desenvolupament econòmic i que fins i tot afavoreix el rendiment d'una empresa. Aprofundint en la funció social de la cultura es reforça la identitat nacional. A més a més ara, en època de crisi i de pèrdua de confiança en un mateix i en el sistema, la cultura pot actuar d'argamassa per connectar la comunitat de ciutadans al corrent principal de la societat i ser un eix vertebrador de la cohesió social. La comunicació interpersonal a través de la cultura és una dimensió de la ciutadania completament desatesa al nostre país. A més a més, la cultura posa en relació generacions i classes socials i ajuda a projectar des del present un futur comú.

Les polítiques culturals poden jugar un paper important per acomodar la diversitat a Catalunya, però el debat està desatès. Estem, a més a més, en un bon moment, perquè no tenim la pressió de concentrar la majoria dels ­recursos en la recepció d'immigrants. En aquests moments no hi ha compromisos en ferm, ni actuacions que vagin més enllà de la presència de la diversitat en alguns actes culturals o en algunes relacions a través de la política lingüística. Quan pensem en el vincle entre política cultural i diversitat veiem dos departaments que treballen d'esquena l'un de l'altre, quan hi ha moltes coses per fer conjuntament.

La incorporació de la diversitat com a principi rector en la cultura és una etapa encara per construir a Catalunya i Barcelona. L'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), per exemple, en l'últim període de l'anterior mandat va fer uns primers passos aprofitant el marc europeu de diàleg intercultural obert el 2008. Ara tot sembla alentit, quan la dinàmica oberta no era circumstancial sinó amb voluntat estratègica. A part d'algunes comunicacions puntuals, no hi ha relació entre les àrees d'immigració i de cultura, tant a nivell de la Generalitat com de la ciutat de Barcelona. S'ha de sortir d'aquest solipsisme institucional. S'ha de planificar un full de ruta que es converteixi en un projecte de ciutat i de país.

Dins d'aquest impuls polític proposo un enfocament basat en la democratització de la cultura que promogui una ciutadania cultural. Una participació com a forma de comunicació entre la diversitat i la cultura i que doni espais no només per a artistes d'origen immigrant i nous productors derumbes catalanessinó que fomenti la participació dels immigrants en les activitats culturals pot ajudar a generar un sentiment d'identitat compartida. L'espai de la cultura és un espai d'identitat comunitària.

Alguns països sense Estat, com per exemple el Quebec, ja fa temps que destinen gran part dels seus esforços institucionals (i també diners) a desenvolupar totes les membranes de la cultura, territorialitzant-la des d'un carrer i el barri. ¡Cap espai a la ciutat sense cultura! Culture pour Tous és un servei especialment destinat a fer que tot ciutadà tingui accés a la cultura. En el nostre cas és imprescindible una indústria cultural per promoure una identitat nacional que inclogui tota la diversitat i internacionalitzi el cosmopolitisme de Barcelona i de Catalunya.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

Necessitem crear una sèrie d'espais de debat des dels barris, un ­diàleg responsable entre cultura i noves dinàmiques socials fruit de la diversitat. Organitzar trobades de persones de diferents proce­dències culturals avalaria que la diversitat és un bon recurs per afavorir el desenvolupament d'una ciutat. Ara la diversitat -que la Unesco va declarar patrimoni comú de la humanitat l'any 2001- s'evapora i es perd en un carreró sense sortida institucional que no ens podem permetre. Perdem energia inútilment, de la mateixa manera que a l'hivern tenir les finestres obertes significa desaprofitar calefacció.

La diversitat pot ser una nova base que nodreixi la creativitat i la innovació a Catalunya, el desenvolupament tant personal com col·lectiu. La diversitat és un recurs totalment inexplorat des d'un punt de vista de política cultural. S'ha de promoure la participació dels immigrants en la vida cultural de Barcelona i del país. Connectar les nostres institucions culturals amb la realitat de les noves dinàmiques de diversitat contribuiria sens dubte a evitar una segregació cultural que no està dins de la nostra lògica de país. Estem a temps de crear un context propici que promogui una cultura de la diversitat. No és qüestió només de diners, sinó de voluntats.