La salut i el sexe
Alguna cosa més que 'salut i força...'
L'augment de les infeccions de transmissió sexual entre els joves pot tenir un alt preu
El 4 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Salut Sexual. Al nostre país, amb certa tendència a redescobrir la roda, fa anys es va introduir l'expressiósalut sexual i afectiva, eufemisme per deixar clar que, almenys oficialment, el sexe és això i alguna cosa més. El matís és ambigu i innecessari, perquè ja el 2006 l'Organització Mundial de la Salut va dir que la salut sexual «és un estat físic, emocional, mental i social de benestar en relació amb la sexualitat, i no tan sols l'absència de malaltia, disfuncions o símptomes».
La falta de salut sexual s'expressa en una alta taxa d'infeccions de transmissió sexual, embarassos no desitjats i interrupcions voluntàries de l'embaràs, en problemes psicològics, en l'estigma i la discriminació cap a conductes minoritàries, etcètera. En la dona, algunes infeccions de transmissió sexual freqüents i sovint asimptomàtiques, com la infecció per clamídia, són una causa habitual d'esterilitat, i altres, com la sífilis, poden arribar a produir malformacions fetals i fins i tot la mort del nadó.
El cost individual, social i econòmic de la falta de salut sexual pot, doncs, arribar a ser enorme. La seva presència en els mitjans ha disminuït, perquè l'estrella mediàtica ha estat la sida. Però sense que això impliqui una disminució de l'atenció al VIH, ni de bon tros, hi ha problemes de salut sexual molt més freqüents dels quals també s'ha de parlar.
En les últimes dècades s'han produït a Occident canvis socials que han modificat també els patrons de conducta sexual, especialment entre els joves. A Espanya, totes les enquestes confirmen una progressiva disminució de l'edat de la primera relació sexual, que a Catalunya és als 16 anys. Aquests canvis han suposat un increment de l'exposició a les infeccions de transmissió sexual, que aquí augmenten no només entre grups tradicionalment de més risc sinó també entre la població adolescent més jove. En els últims 18 mesos s'han notificat 27 casos en homes i dones de 13 a 15 anys. Segons dades del Departament de Salut, la taxa d'interrupció de l'embaràs en dones de 14 a 17 anys es manté al voltant del 7,7 per mil. I, per una altra part, el 35,9% de les noies de 16 i 17 anys han utilitzat lapastilla de l'endemàalmenys una vegada. Aquestes xifres suggereixen que l'exposició a relacions no protegides
-i per tant, també a les infeccions de transmissió sexual- entre les joves és molt alta. La prevenció d'embarassos no desitjats i d'aquestes infeccions no es pot tractar per separat, entre altres raons perquè les intervencions que serveixen per a una solen no ser efectives per a l'altra, i per això sovint també es parla desalut sexual i reproductiva.
Recordo que des de la direcció del Programa de Prevenció i Control de la Sida a principis dels 90 ens va costar promoure obertament l'ús del preservatiu. Des de les veus que en negaven l'efectivitat fins a les pressions d'alguns sectors catòlics, tot eren obstacles. Afortunadament, hem superat aquella etapa i ara majoritàriament s'accepta que la promoció del preservatiu és fonamental en la prevenció de les infeccions de transmissió sexual/VIH. En canvi, segueix sent complex debatre sobre la disminució del nombre de contactes sexuals no protegits o sobre la necessitat de donar elements perquè els adolescents més joves sàpiguen dirnosi ho desitgen. Sabem que els que tenen la primera relació abans dels 15 anys no solen fer servir cap mètode d'anticoncepció o de barrera i que triguen més a utilitzar-lo. Per això tant el nombre de contactes com l'edat de la primera relació han estat introduïts per Onusida com a indicadors per monitoritzar els determinants de risc de l'epidèmia del VIH.
Notícies relacionadesLa salut pública, com qualsevol disciplina de la medicina, s'ha de basar en el mètode científic, i identificar les mesures que poden reduir l'exposició a les infeccions de transmissió sexual no és una excepció. És obligació dels professionals, dels col·lectius més afectats i de les oenagés del sector treballar conjuntament per identificar les intervencions preventives més efectives i assegurar la seva sinergia amb la defensa i la promoció dels drets sexuals i reproductius de les persones.
La salut sexual dels joves dependrà de si tenen o no els coneixements, les actituds i les eines per poder escollir quan i com es tenen relacions sexuals saludables. L'educació sexual a l'escola, l'accés a serveis especialitzats, l'absència de desigualtats de gènere i d'exclusió social i el debat obert són claus perquè els joves tinguin una resposta adequada als reptes i les pressions de la societat moderna. La salut sexual és un tema tècnicament complex i socialment sensible, però amagar el cap sota l'ala acaba tenint un cost molt alt.