Junts podem construir un projecte col·lectiu, intel·ligent i entenedor
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, conversa amb el secretari de Ciutats i Política Municipal del partit, Gaspar Zarrías, amb el líder del PSC, Pere Navarro, al Consell Territorial del PSOE a Granada /
Abans de comentar breument el que en penso voldria recomanar a tothom la lectura de dos textos de referència, el primer, la Declaració de principis del PSC, aprovada per unanimitat en l'11è Congrés del PSC, celebrat l'any 2008 i que commemorava el 30è aniversari de la unitat socialista; el segon és la resolució política aprovada pel Consell Nacional del PSC per pràctica unanimitat el 14 de juliol. Si a aquests dos documents hi afegiu la resolució política del darrer Congrés del partit celebrat el desembre del 2011 i el programa electoral amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el novembre del 2012, teniu el marc de referència en què ens movem. Ho dic perquè pot semblar que el PSC no té una posició política clara, i crec que no és així: el PSC defensa un projecte federal i la celebració d'un referèndum o consulta legal i acordat sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya. Crec que és perfectament possible construir un projecte col·lectiu, intel·ligent i entenedor a partir d'aquests elements: socialdemocràcia, catalanisme, federalisme i europeisme. I, sí, com deia en el procés de preparació del darrer Congrés, junts podem.
HISTÒRIA
Dit això, és evident que la polarització política que s'està vivint a Catalunya, atiada per una manca de proposta clara per superar el trauma causat per la sentència del Tribunal Constitucional, la percepció d'un tracte fiscal injust, la manca de respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l'Estat, així com la tensió afegida pels intents recentralitzadors del govern del PP, defineixen una tensió política que posa a prova el projecte del PSC com mai a la història. El PSC es va fundar tenint especialment present la necessitat d'assegurar la unitat civil del poble de Catalunya, es tractava d'evitar qualsevol perill lerrouxista d'esquinçament comunitari, el PSC es proposava defensar un projecte catalanista que perseguint la transformació federal d'Espanya permetés la fusió de persones i sectors amb diferents sentiments identitaris o de pertinença nacional, haguessin nascut on haguessin nascut, parlessin la llengua que parlessin, però compromesos amb l'autogovern de Catalunya, i els elements que han anat definint històricament la personalitat nacional de Catalunya. Va ser un projecte d'èxit, un èxit del qual no només ens podem sentir orgullosos els socialistes, sinó que ha prestat un gran servei al país. Cal preservar aquest espai polític comú i això només ho pot fer un projecte de tipus federal.
LLIBERTAT
La construcció d'aquest projecte polític compartit ha implicat, des del moment fundacional, l'existència de sensibilitats diferents, tant des del punt de vista nacional, com des del punt de vista social, com de la política d'aliances. El PSC vol governar la complexitat des del pluralisme i això implica una gran disposició al diàleg intern i extern i acollir amb naturalitat l'expressió diferenciada de posicions. Ara bé, dit això, el PSC és un projecte polític, que ha de marcar el seu perfil, definit per les resolucions dels seus congressos i òrgans de direcció, i que respon dels compromisos contrets amb la ciutadania continguts en els programes electorals amb els quals ens presentem a les eleccions. L'acció del PSC no pot quedar permanentment hipotecada per querelles internes que cal resoldre a través dels mecanismes democràtics del partit. El PSC té dret a decidir un projecte propi, no supeditat a d'altres, i a defensar-lo a peu i a cavall, amb un mínim de cohesió i lleialtat internes. Això no implica que tots els seus dirigents i menys encara tots els seus militants subscriguin fil per randa el contingut de totes les decisions, però els ciutadans tenen dret a saber quin és el projecte del PSC, amb independència que en el si del PSC puguin expressar-se posicions diferents en qüestions concretes.
VIA CATALANA
La gran discussió de l'estiu, i ho seguirà sent fins a la celebració de la Diada, és la participació o no en la cadena humana convocada per l'Assemblea Nacional Catalana. Des del meu punt de vista la qüestió és tan clara com senzilla: el PSC com a tal no ha de participar en aquesta mobilització concreta perquè no en comparteix l'objectiu últim. Només cal llegir el lema de la convocatòria i escoltar els convocants:"Via catalana cap a la independència". Com que el projecte del PSC no és la independència, el PSC no participa en la cadena, no pot quedar encadenat a un projecte que no és el seu. Els militants del PSC abans que militants són ciutadans i tenen dret a manifestar-se com vulguin, és un dret recollit a la Constitució espanyola. El mateix passaria en un referèndum, el PSC podria tenir una posició determinada però els seus membres tenen dret a votar el que vulguin. Només faltaria! Quina poca memòria que tenim! No recordem el referèndum de l'OTAN? En fi, una discrepància sobre aquesta qüestió no ens ha de dividir però, insisteixo, els ciutadans tenen dret a saber quina és la posició del PSC amb independència de la posició d'un o altre dirigent.
PSC-PSOE
Des d'aquest punt de vista vull remarcar aquí que la direcció del PSC encapçalada per Pere Navarro (de la qual no formo part, però de la qual em sento absolutament solidari) ha estat la més valenta en el moment d'afrontar debats com el de la nostra autonomia respecte del PSOE (amb una sonada votació al Congrés dels Diputats), amb l'adopció de posicions avançades sobre l'exercici del dret a decidir que, recordem-ho, no va ser debatut en el darrer Congrés del partit, i en la definició d'un projecte federal per a Espanya que ha portat el PSOE, per primera vegada en 30 anys, a adoptar una posició favorable a una reforma constitucional empesa per uns principis clars establerts en el document aprovat a Granada "Cap a una estructura federal de l'Estat", del qual destaco dues cites: "Creiem que en el federalisme s'ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya" i "els que sempre hem defensat la Constitució i l'Estat autonòmic plantegem actualitzar-lo i perfeccionar-lo en una perspectiva federal, perquè el federalisme ha de ser el model definitiu de la nostra organització territorial". Una reforma federal a la qual, per cert, es pretén incloure un tractament de les «competències derivades de les singularitats pròpies de les nacionalitats històriques» i, en el cas de Catalunya, "entre els fets diferencials i competencials recollits pels Estatuts mateixos, sobresurten els drets històrics que l'Estatut de Catalunya recull al seu Article 5".
SECTOR CATALANISTA
Notícies relacionadesPorto molts anys al partit per no reconèixer alguns símptomes antics. Hi ha qui vol fer-nos el debat des de fora del partit i també hi ha qui vol dividir-nos interessadament entre bons i dolents, amb la utilització esbiaixada del qualificatiu "catalanista". Al PSC hi hauria catalanistes, pocs i arraconats, i espanyolistes, tots els altres. Això ja va passar amb Joan Reventós (quantes vegades es va haver de sentir dir traïdor?), Raimon Obiols (quantes vegades es va haver de sentir dir botifler?), i també Pasqual Maragall, no cal dir Narcís Serra o José Montilla. Alguns han tingut la temptació de definir sempre el catalanisme de tal manera que en deixés el PSC, o una bona part del PSC, fora. Ara, la cosa és més evident encara, si no ets independentista, no ets catalanista. Des de fora poden venir intents d'atac i divisió; aquest estiu ja hi ha hagut qui ens veu "basculant cap al feixisme" (sí, us pot semblar increïble, però sí, vegeu la contundent resposta de Ferran Pedret a aquest atac). Vull demanar que aquests intents no trobin ni complicitat ni comprensió des de dins del mateix partit. Els companys i companyes que siguin batejats com a catalanistes de manera interessada són els primers que han de combatre aquesta pestilent maniobra per respecte a la resta de companys i companyes del partit, i també per respecte a ells mateixos perquè, en el fons, els estan dient que són còmplices dels enemics de la pàtria.
