Retorn, Consens, Reformes
La majoria de la població que té un lloc de treball (tenint en compte que Catalunya ja té una taxa d'atur de prop del 25%) ja ha tornat al seu lloc. El retorn va acompanyat d'una onada de propostes i notícies que ja ens temíem durant els mesos estivals: més sobre Bárcenas, proposta de reforma de les pensions, un 36,4% de persones inscrites a l'atur que no cobren cap tipus de prestació' poques bones notícies. Malgrat que hi havia qui augurava una certa millora de l'economia. Cert és que, d'algunes passes enrere que s'havien fet, s'han tingut tímides, però importants, victòries: sentència favorable a la recuperació de la paga de Nadal del personal funcionari, acord de TV-3, la sentència del Tribunal Suprem per tal de restablir l'obligatorietat de protecció sota el règim de la Seguretat Social de becaris i becàries' però tot i ser bones notícies no es poden recuperar els drets que teníem treballadores i treballadors en un marc diferent de relacions laborals i amb un Estat del benestar incipient però avançant, dos fets que, de forma incontestable, ja no es donen.
Així, mentre hi ha qui busca consens per a les reformes, seguim patint les conseqüències de les retallades socials i econòmiques: deslocalitzacions de plantilla, nous ERO, la destrucció d'ocupació a Catalunya és d'un 17% (segons un informe d'UGT Catalunya), anuncis d'externalització als serveis sanitaris públics...; tot plegat males notícies conseqüència de males polítiques de 'reforma'. El retorn es preveu calent en dos àmbits: a nivell nacional, l'11 de setembre es preveu una gran mobilització, la Via Catalana, que posa l'Estat contra la paret; a nivell social, la situació ja és insostenible i calen respostes que siguin sol·lucions reals i polítiques que no suposin un seguidisme a cegues del que diu la Unió Europea i els grans 'trusts' econòmics. Cal posar les persones al centre i recuperar els drets socials i econòmics manllevats. Un robatori que patim tots, però on totes perdem en drets, qualitat de vida i benestar de forma molt més alarmant, donat que la reforma és, sobretot, ideològica i de gènere.
