Iniciativa, l'equilibrista sobre la cadena
Vistes les reaccions posteriors, sembla que la convocatòria d'ICV de mobilitzar-se l'11-S per encerclar La Caixa amb el Procés Constituent en comptes de fer-ho per la Via Catalana ha caigut més aviat malament en alguns sectors. Perdre PSC i Unió es donava per fet, però que Iniciativa no estigui al mateix carro el dia de la gran mobilització independentista és quelcom que no s'esperava.
Des de diferents àmbits s'ha criticat la formació ecosocialista per trencar la unitat que envolta la celebració, per comportar-se de forma incoherent --potser recordant el seu posicionament en la manifestació de l'11-S de l'any passat--, o d'anteposar el seu vessant progre al catalanista. Fins i tot han aflorat crítiques des de dins del mateix partit, on algun militant ha declarat que "a la llarga la falta de claredat del partit pot passar factura".
En aquest punt la pregunta que ens podem fer és en quin sentit pot passar factura.
Amb les dades del Baròmetre del CEO del juny passat veiem com un 51,6% dels votants d'Iniciativa votarien a favor de la independència en una consulta, un 26,6% hi votaria en contra, i un 15% s'abstindria. Per posar-ho en context: un 93,6% de l 'electorat d'ERC, un 76,8% del de CIU i un 89,5% del de les CUP hi votaria a favor.
Si ens fixem en les preferències respecte a la relació entre Catalunya i Espanya veiem que un 19,4% dels votants ecosocialistes creuen que Catalunya hauria de ser una comunitat autònoma d'Espanya, un 42,8% prefereixen un estat dins d'una Espanya federal, i un 30,4% que hauria de ser un estat independent. Pel que fa a l'última resposta, a ERC el percentatge és d'un 90,3%, CiU 61,5% i les CUP un 81%.
La diferència amb els tres partits que han confirmat la seva presència a la Via Catalana no és un tema menor. Els votants d'Iniciativa s'han mogut cap a posicions més catalanistes, si no directament sobiranistes. Però en el seu conjunt encara formen una realitat complexa que és fàcil de representar políticament, almenys més enllà de l'aposta clara pel dret a decidir. Un pas que, per cert, el partit liderat per Joan Herrera i Dolors Camats ja ha fet.
Criticar la decisió d'Iniciativa en base a la unitat és una mala idea. No perquè la Via no necessiti una certa unitat, sinó perquè s'omet que les decisions dels partits al final són missatges que aquests envien al seu electorat. I en aquest sentit la decisió d'ICV té tota la voluntat de preservar en la mesura del possible la unitat del seu propi electorat.
També és arriscat definir-lo com un comportament incoherent, ja que precisament el que està fent, amb més o menys fortuna, és tot el contrari. I finalment, malgrat que acusar determinats partits de ser abans 'progres' que catalanistes és una crítica que ha fet fortuna, s'ha de dir que --contràriament a l'objectiu que persegueix-- podria estar definint una estratègia guanyadora pels ecosocialistes.
Més enllà de si la decisió d'envoltar La Caixa és encertada com a estratègia --judici que no farem aquí--, no podem oblidar que el 77,9% de l'electorat d'ICV s'autodefineix d'esquerra, per un 51,9% del PSC o un 66,5% d'ERC. I que la percepció no és tant que aquest sigui abans progre que catalanista. Sinó més aviat que donats uns nivells de catalanisme transversals entre el seu electorat --en aquests moments, una aposta pel dret a decidir-- el que realment es valora d'Iniciativa és el seu vessant 'progre'. Que aquesta es pugui identificar en les decisions polítiques del partit. Potser això explica que en les últimes eleccions al Parlament, ICV captés vots del flanc esquerra del PSC i pràcticament no en perdés cap a opcions clarament sobiranistes com ERC o les CUP.
Abans-d'ahir Dolors Camats intentava justificar la posició de la direcció del partit en el fet que "la crisi està minvant de tal manera l'estat del benestar dels ciutadans que és ara que ens toca defensar els nostres drets socials i nacionals". En altres paraules, feia equilibris. Els mateixos que segurament haurà contemplat l'executiva al prendre aquesta decisió, conscient de quina és la seva configuració interna de poder i conscient, vull pensar, de les peculiaritats del seu electorat.
