Les dues persones sotasignades tenim orígens i experiències vitals i polítiques diferents, però també molt en comú que ens porta a plantejar-nos reflexions conjuntes i, sobretot, un futur, un país per construir. Som catalans de primera generació, que hem format part de la construcció social i nacional i que creiem en un futur lliure però que s'ha de projectar. No som, ni ens sentim, representants de ningú malgrat que els nexes, les vivències i reflexions comunes poden portar alguns a fer un reduccionisme.
Els nostres avis i àvies per motius diferents van arribar a Catalunya, bé escapant de la guerra, bé escapant de la misèria o de la manca d'oportunitats del seu lloc d'origen (Andalusia en un cas, Aragó en l'altre). A Catalunya no els esperava cap paradís, més enllà del que poguessin construir a base de molt esforç i sacrifici. Un viatge, el que van fer, sense xarxa ni estat del benestar ni cap mena d'assegurança que no fos la seva pròpia voluntat de trobar un futur millor. ¿Inconsciència? ¿Desesperació? ¿Coratge? Potser de tot una mica. ¿Què fa que una persona no trobi més sortida que l'assumpció d'un risc real? ¿Quan aquest enorme risc vital es torna assumible i fins i tot preferible abans que deixar que tot segueixi igual de frustrant? De ben segur que no hi va haver temps ni espai per a tanta reflexió. Va ser tot molt més pràctic: aquí no hi ha res a fer, hem de marxar.
Nosaltres som fruit d'aquest repte i d'aquell risc, el que va córrer moltíssima gent que va venir a Catalunya. Gent que s'allunyava d'una societat i una terra que no els oferia més que l'ofec de la misèria i la manca de futur per apropar-se a una altra, desconeguda, però que podia representar l'anhelat benestar que somiaven per a als seus fills i filles.
Per molta gent això va suposar un nou arrelament. Mai no es va contemplar l'opció de tornar al seu poble. Mai l'enyorança de les arrels va ser més forta que el vincle amb el nou present que albirava la promesa d'un futur millor.
El projecte nacional català ha de contenir l'experiència diversa de persones que formem part del país i de la societat catalana des d'orígens i llengües diferents i que hem anat convergint en un projecte que abasta un clar i ambiciós projecte: la construcció d'un Estat. Viure a Catalunya, un país profundament castigat per l'egoisme d'unes elits de poder, ha estat el nostre eix vertebrador, l'experiència política (diferent i diversa en el nostre cas), la nostra presa de consciència ens ha portat a formar part d'organitzacions polítiques i civils que han fet apostes per fer passes endavant i unir els esforços de totes les persones que volem viure a Catalunya i sentir-nos plenament d'aquest país. No sempre ha estat fàcil.
És ara i avui que nosaltres, fills i filles, nétes i néts d'aquelles persones que van venir buscant noves oportunitats, hem de prendre les decisions que marcaran les nostres vides, però sobretot les dels nostres fills i filles. I és per ells que volem un futur de llibertat, justícia social i de benestar econòmic i que optem per continuar en la línia del trencament que moltes àvies i avis van iniciar quan van tombar cap a Catalunya. Sort en tenim que aquest és un país de pas, una cruïlla on cíclicament acaben venint moltes persones que només miren endavant o bé perquè són valentes de mena o perquè no els ha quedat més remei. Sigui com sigui, sort d'aquest plus d'empenta que ha anat nodrint la nostra societat fins avui dia. Aquesta és l'embranzida transversal socialment, racional discursivament i emocional col·lectivament que empeny milers i milers de catalans tradicionalment independentistes o definitivament desenganyats amb un Estat tancat en si mateix, deficitari democràticament i econòmicament insostenible.
La Via Catalana és una proposta participativa que omple d'esperança el procés que estem vivint cap a un referèndum d'autodeterminació. L'estratègia és dotar de valor les mobilitzacions cíviques i el reconeixement de la pluralitat d'un poble, un sol poble amb moltes veus, moltes cultures, moltes llengües. Catalunya formarà una enorme cadena d'unió que simbolitzarà el poder i la força d'aquelles persones que s'ajunten per aguantar les embranzides que sens dubte dificultaran el nostre avenç.
Notícies relacionadesLa realitat catalana és diversa i s'ha anat desconstruint els estats, esbocinent. Els orígens culturals són molt diversos i s'han anat consolidat des de la construcció popular. Moltes persones, com nosaltres, no tenim cap generació anterior arrelada en la cultura pròpia, però sentim i vivim la realitat social i nacional de Catalunya, el país que ens ha format, ens ha vist créixer i ens ha donat oportunitats.
Els nostres avis van emigrar a Catalunya i contra tot pronòstic van triomfar, van tirar endavant, en podem donar fe. Nosaltres, en tant que descendents d'alguna manera tenim l'oportunitat de tornar-ho fer.
